Belorado - Atapuerca

Santo Domingo de la Calzada - Belorado

L'amic Enrique just quan entravem a Castella i Lleó per Burgos, la seva terra.

La única fotografia que tinc amb les del Brasil.

Ocho... MAMBO!! (Nájera - Sto. Domingo)

8 dies 190 quilòmetres.

Doncs cap allà a les 7:40 he començat amb negra nit i la gran sorpresa de veure els estels. Yupi!! No núvols = no pluja.

Faig un café a Azofra on coincideixo amb les 2 australianes i una nova companya, "la basta de la basca", es diu Mónica i es fa dir "La Subcomandante Caracol" tela marinera. Sap de tot i fot unes tallades que no saps d'on et cauen les pedres... Però ara que alguns dels que coincidiem han marxat, o s'han adelantat... forma part ja del "nostre" "corralillo" o "grupillu" fotali com vulguis. Una més.

Hem passat per "Rioja Alta Golf Residencial" sota les boletes dels novatos que allí practiquen, sort de les reds.

Són les 11:50 i començo a cantar una del Aute ("Allá donde se cruzan los/dos? caminos") i em quedo tant ample, tu! De cop i volta m'adono que els ocells han decidit marxar a fer un vol lluny de mi. Tant malament ho feia?

Bé avui sota un sol espatarrant he arribat a Santo Domingo de la Calzada, donde canto la gallina después de asada. (Per qui no sàpiga de que va això ja li explicarè).

Sóc a l'alberg de la Cofradia més antiga de l'Estat, del 1106, tela, tela. Però està molt ben conservada i amb un cert regust a antic, antic de veritat. El poble una xulada.

Avui he convidat a menjar a les brasilenyes. L'Elianne i la seva amiga Marisa, però m'han dit que tenien que fer tal i tal i pascual i que si m'esperava vale i que si no endevant. Doncs endavant he dinat sol, per què he estat el primer en arribar i h pogut comprar abans de la 1, una ceba un tomaquet de quilo i un "cogollitos" que amb el formatge de cabra i el pa amb tomàquet que m'he currat, m'he injectat una sobredosis de fibra que no m'eixecaré del "water closed" en dos dies.

"Y hasta aquí puedo contar!" (de moment)

Molts muas i deixeu-me més comentaris carajo!!

Y Santiago empezó a mear... (Logronyo - Nájera)

Doncs si companys, per primer cop plou seriosament al meu Camí.

Logronyo: Quina sortida de ciutat més impressionat. Quines zones verdes i quin llac de comiat que te aquesta ciutat. Pel matí cap allà a les 8 et creues amb els primers que surten a corre i amb alguna bicicleta... Buen Camino!! et dedican ells.

Quin silenci, quina frescor, una brisa mentre contemplo els "patitos" i els "peixitos", em despentina i em retorna al dur pensament de fixar el ritme del meu pas.

Trobo pel camí ple de coses curioses entre elles que la valla que ens separa de la autopista és plena de creus que els pelegrins fan amb branques del terra i entrelligen amb les formes romboides que fa el filferro del filat. En hi han milers...

Camino enmig de les parres, encara algunes tenen raïm penjant i la tentació només de provar-ne uns quans fa que la meva mà es trobi de cop rentant a un petit rec uns quants fruits. Quina cosa més bona gent!!

Cap a les 10:30 arribo a Navarrete, terra d'"Alfareria", sortint em despedeix un toro d'Osborne i penso que seria bo aquesta nit explicar-li al guiris de que va això del ruc català. A veure si riem tots trempats, ... vull dir: tots plegats!

A mitat d'etapa em trobo amb la pitjor de les coses: les obres de la N-120 fan que camions de trasllat de terres comparteixin el Camí amb nosaltres, tinc que tapar-me la boca i el nas... quina polseguera Senyor!! No miro ni a la cara als treballadors de la obra.

No sé per què però em desagrada el que veuen els meus ulls, no entenc com no han preparat un pas alternatiu...

I de cop desapareix el sol... cuen les primeres gotetes que en la pell tocada pel vent senbles agulletes... i quan trec el paraigues i la capelina: PLOU.

"Pos ná, palante"

Para un xic de ploure a peus del petit Alto de San Antón i veig milers de muntanyetes de pedres fent de decoració el peu del camí, ja n'havia vist però tantes juntes no.

Aixeco la mirada i veig l¡Arc de Sant Martí complet sobre les poblacions de la rodalia de Nájera, és un quart de dues i tinc gana.

Els darrers quilòmetres els faig amb un senyor frances que ve des de Niza. Tela marinera, té més de 60 anys, no m¡atreveixo a preguntar-li quans i m¡ha agrait la companyia fins arribar a l'alberg.

Torna a ploure, arribo m'instalo em dutxo i marxo ràpidament a comprar sopa de sobres que per aquesta nit sembla la millor opció.

Per cert!! Ahir ni sopar de pasta italiana ni ná de ná, tapeo bestial al Carrer del Laurel de Logronyo. Pernil salat amb pedrotets verds!! Ospadré quina delicia!! Ja us explicaré quan us vegi.

Sort que ahir vaig rentar i es va secar tota la roba que si no avui surtiries pinetalls i rovellos dels mitjons.

Encara queden bolets per aquí?

Logronyo !!

Quin Barça que tenim !! Ja m'he enterat dels resultats "der furbo" i tot. Quina alegria.

Bé al lio: Avui creia que no acavaria, ahir tenia un talò d'aquiles a fer punyetes, però una farmaceutica de Los Arcos i els seus consells i medicaments han fet un miracle.
he començat a les 07:50 a caminar en soledad i sota la foscor, mentre el vent em feia alterar el ritme i la direcció de les meves passes.

He arribat a Torres del Rio quasi a dos quarts de 10 i veient que portava un molt bon ritme, m'ho he agafat amb un alegria tot plegat que sense adonar-me no em feia mal res més que la distància de casa meva, de la distància amb els meus...

Direcció Viana, m'ha fet quasi plorar una amiga de tota la vida.

Són les 11:22 i rebo un missatge de la Maria, amb un senzill texte que fa aturar les meves passes, gira-me d'esquenes, mirar el camí que porto trepitjar i despendre un crit de gràcies que m'ha fet tremolar la barbeta i mullar els ulls.

Quin moment! Joder, quin moment, ho necesitava de veritat. Gràcies.

Viana: Em compro un pin de Navarra, per què és l'ultim poble navarrès que trepitjaré per entrar a terra també de bons vins, sóc a portes de La Rioja i segueixo tirant mentre apago la meva sed amb quatre mandarines dolcíssimes que una dona llexísima m'ha venut.

I finalment a 10 minuts per les 2 de la tarda entro a Logronyo amb una ventolera que fa moure les aigues de l'Ebre.

L'alberg és inmillorable pels 3 euros que costa. I aquí ens hem reunit tots els de la última nit més les australianes i un anglès que va de Superman.

Aquesta nit hem decidit fer "varietés di pasta italina". El de Canadà farà totes les salses, ja us ho explicaré.

Fins demà.

110 quilòmetres i "sumando" !!

Avui he arribat a Los Arcos, alguns (4) dels coneguts han seguit fins a Torres del Rio, han fet l'avançadilla per atacar Logronyo amb menys quilòmetres.

Tinc el talò d'aquiles imflamadíssim i he tingut que visitar una doctora que m'ha receptat antiinflamatoris, banys calents-freds i frega amb pomada... jopeeeeeeeeeee!!!

Suposo que demà podré seguir. Segur que sí !!

Avui em tingut una etapa que en tot moment ha pellirat per pluja, però al final em arribat amb solet i tot contents a comprar.

Per cert el meu pa amb tomaquet ha triunfat i curiosament només la japonesa l'havia provat.

L'esmorzar d'avui 100% colesterol: 2 ous amb choricets... uhm, eh?

Aquesta tarda hem tingut notícies la que s'ha fet mal. Abandona. S'et queda el cos malament, et pot pasar a tu i prens conciència que cuidar-se en tot moment és molt important per arribar on t'has proposat.

La gent viu moltíssim això del Camí. Vivim sense preses, ni TV, ni cotxe... sense tantes comoditats que tenim a casa en el nostre dia a dia. I ho em decidit tot sols. És el que volem i estem contents ajudant-nos en nostres miseries diaries els uns als altres.

La vida és allò que cadascú decideix i aquesta és la que em triat aquests dies.

Canvio de tercio

M'he deixat la tovallola a l'alberg, quina putada tu! No sabeu lo important que es cadascuna de les coses que portes. A més hi han pobles que tanquen per la tarda per tot el "morro" o no tenen allò que busques, però ens comformem en que t'ofereixin la senzilla solució de secar-te amb una semarreta que tenia reservada. Bé a pringar!!

Ja porto més de 24 hores acumulades caminant (tot un dia!!) i les forces, ho dic de veritat, surten d'algun lloc que desconeixo.

Com collons puc patejar tant. No m'entenc ni jo meteix.

Sento que avui estigui transcendental, la reflexió, els pensaments, son uns altres...

Tot és molt senzill i alhora difícil d'entendre.

I en van 4tre !!

Quarta etapa feta i olé !!

Avui no era gaire complicadilla però he aumentat el tamany de la butllofa x 3. El taló d'Aquiles esquerra comença a dir-me : però que passa aquí tiu! Que no has "patejat" tant seguit en ta vida? Et penses que ets IronMan, o què?

Bé avui, sota un sol espatarrant, he arribat a Estella, tot passant per Lorca entre altres cityes (qui vulgui saber-les, que s'ho miri a un mapa, je, je, jujua!).

Doncs trempats i trempades, això és "lo" meu, ens aquests moments arriben la USA, els d'Australia i m'he trobat el de Canadà prenen el sol. És una màquina el putu.

Ja he dinat i aquesta etapa ha estat significativa per haber-me acompanyat un senyor de Cirauqui (un poble preciós amb pont Romà inclós. Mireu fotos a Internet que val la pena)... "pues eso" que un tal "Andrés a fet 5 quilòmetres tot explicant-me coses del camp i de les obres que fan per aquí de l'autovia i tal i tal, i m'ha passat la ruta rapidíssima.

Ja tinc la càmera quasi plena de fotos, tinc unes ganes d'arribar a Logroño passat demà per descarregar-les que "ni t cuento".

A veure si puc penjar alguna imatge que es pugui veure.

Aquesta nit intentaré montar un sopar internacional i em curraré un pa amb tomaquet. No sé, igual m'el foten pel cap... que sé jo! Aguna en farem i demà us explico.

Abraçades les justes i 90 petons, que son els Qm. que porto.

Mira ara arriba la Japo, es fa dir Anne i es molt petitoia, és la del centre de la foto asseguda.

Arrevoire !!

Caminante no hay camino, se hace camino al andar... Aunque esés hasta los cojones de tanto patear !

Amb aquest bonic vers vull continuar la redacció de la meva experiència religiosa... digo: experiència personal.

I pensava jo que de moment no coneixia a gaire gent. Creia que era un "bitxo" raro o que al ser català... i amb això del Estatut, doncs que la gent no li entraba en Joanet.

"Pos" no!!.
Que si gent de Burgos (Enrique y su tropa), la parella d'Australia, dos "japos", la típica nena d'USA que no saps si vol o no vol... (seguir em refereixo, eh!?) bé un munt de gent de cop que estic "acollonido". Deu ser que comencen a Pamplona i que aquí s'uneix el Camí que ve de Saragossa

Estic a l'alberg de los Padres Reparadores, a Puente la Reina (bonic lloc de veritat), m'he fotut una siesta al sol a la gespa d'un bonic pati que tenen. Tenia que pair l'entrecot amb pimientos del piquillo que gentilment pasava per la taula d'un bar de "La Calle Mayor".

Jo que pensava que tindría pluja i mire per on, fa un sol que seca mitjons i calçotets que dona gust, nens i nenes.

Besitos i abraçades, que vaig a curar-me les dues butllofes (una més) que protagonitzen el meu peu dret.

Iruña, tela, tela, tela... !! (Zubiri - Pamplona)

Estic a Pamplona, genial!

Tinc la primera butllofa rera el dit gruixut del peu dret... No rigueu malparits!

Estic però de collons. Ànims a dalt de tot i demà fins Puente de la Reina, abré cobert 67 quilòmetress i fins un parell de dies suposo jo que no actaulitzaré el Bloc.

Bé. He pasat per carrer Estafeta. Tu diras: tapas, més tapas i de postre tapetes i tal i tal.
He estat a Mesón Pirineo i Bar Estafeta, on per tradició tots els corredors del San Fermín van a vomitar als seus banys... Quina tela, no?

Estic al alberg de las Hermanas Emperatrices (em reservo el comentari), qui ho coneix ja sap de que parlo i qui no que m'ho pregunti quan vingui que "deunidó".

Quin Barça que tenim: 3-0 (Gooooooooooooooools !!)
No cal ni imaginar-se amb quin gust estic llegin a terres del Osasuna les croniques de "Diari de Noticias" i "Diario de Navarra". Us ho imagineu, no?

Vaig a fer-me una siesta i a fer-me carícies. La gent estima i et cuida però no arriba als extrems de fer-te un massatge i tal i tal... je,je.

Ens retrobem macos i maques. Agur!

Els meus primers 20 quilometres (Roncesvalles - Zubiri)

Que pasa neeengs!!

Ja m'he "polit" la meva primera etapa, estic a Zubiri i sento que ja formo part del Cami.

M'ho he passat "teta", quins colors de tardor!! I quin final mes bestia!! M'ha matat la baixada final, creia que tenia ja la primera butllofa al peu el primer dia i per sort nomes era la sensacio de manca de costum.

M'he quedat a l'alberg privat (Zaldiko) que tenia millors condicions que el Municipal.

La "hospitalera-propietaria" es diu Maria i tot va millor del que pensava. No tinc horari de entrada a la nit i aprofitare per veure el F.C. Barcelona - Osasuna, al bar del costat. M'ho mereixo.

Be, fins aviat. Ja us explicare mes, ara estic molt emocionat...

Fins ara !!

Doncs avui marxo... Tenia moltes ganes. Ja us aniré possant al dia de tot.
Procuraré ser molt puntual en explicar la meva experiència. Que d'això tracta aquest Bloc.

A dalt a la foto, alguns dels meus ex-companys i ex-companyes (avui amics), quan feia 8è a La Vila, que varem fer la trobada post-estiu i de passada em despedien ahir mateix a la nit. Doncs res, moltes gràcies.

Fins ara !!.