Camí de Santiago

dimarts, d’abril 04, 2006

Arribo a Ponferrada, això s'acava

dilluns, d’abril 03, 2006

Rabanal del Camino

La Isabel i la seva mare ens va cuidar molt a rabanl. l'alberg és "El Pilar", privat i amb la essència del poble resorgit que ara viuen. Si podeu no us el perdeu.

diumenge, d’abril 02, 2006

Diumenge: Astorga. 1er. Aniversari de la mort del Papa Joan Pau II

He somiat amb melissa. Ahir es va emocionar entre la pintura i ls emails als amics de casa seva. No està sola, però viu quelcom diferent. ës una "mamma" desitjable, espero que duri la nostra amistat. Només ens queda això, em decidit veurens l'any que ve. estudia Pecuaria i vindrà el febrer del 2007 a Barcelona. Fins llevors... ja no ens tornarem a veure. Sincerament m'he quedat buit. Xafat. M'ilusiona massa aviat. Un petó melisa i fins aviat.
08:40 - Avui començo tard a caminar, ahir varem veure el partit del Barça-Madrid, que queda molt pelegrí de ciutat... Total: per res.
09:05 - Villares de Órbigo. Direcció Santibánez de Valdeiglesias, on a l'estiu fan als camps de blat de moro laberints pels pelegrins.
Avui hi ha més bosc i pujades i baixades i arbres que tenen arrels de travanqueta a les passes perdudes damunt ses pedres.
M'he comprat un "bordón" (alias palo de pelegrino auyenta-perros i ayuda-subidas), la veritat serveix d'alguna cosa.
12:15 - M'aturo a San Justo a poc més de 3 Qm. d'Astorga.
Decideixo anar a un alberg privat al costat del palau neogotic de Gaudí.
14:00 - Dino un estofat de bolet i una truita de riu un cop més. Deliciós.
Faig un café a el "Cuadro" m'assavento que avui fa un any de la mort de Joan Pau II i que la empressa Artesania Sacra està netejant i polint el "Botafumeiro" de Santiago per tenir-lo llest aquesta Setmana Santa, després de 150 anys sense més manteniment que passar-li un drap per sobre.
Fa un dia collonut i començo a olorar la fi del meu troç de Camí.
Avui m'he torrat la pell, he notat del desgel de les montanyes que omple d'aigua els recs, rius, torrents... alhora que el desitg de que això no s'acabi mai ompli el meu ser.
La trempera matinera és ara una altre cosa. "El Cort Inglés" diu: Que ja és primavera

dissabte, d’abril 01, 2006

Lleó - Puente de Órbigo (32 Qm.)

Deixo la ciutat i torno als poblets a peus del cim (1.500m.) on hi ha "La Cruz de Hierro" el punt més alt del Camí. Però abans...

08:00 - Surto de la ciutat i els escombriaires ens mullen les botes tot netejant a "mangueraso" les restes d'un divendres nit metropolità.
Travesso La virgen del Camino, Valverde de la Virgen, San Miguel... tot asfalt, zones industrials la N-120 dels nassos, la A-12 dels pebrots, els creuements de carreteres ... el Camí esborrat pel gris asfalt.

10:30 - A peu de carretera a San Miguel del Camino, just sobre un banc hi ha una pisarra "veleda" amb un texte de colors. ës la ofrena den Agapito als pelegrins. Dins un cistell de fils vegetals hi ha galetes, carmels i un xic de forces per qui ho necessiti. Cada dia aquest homa renova el continguts pels qui pasem per davant casa seva.

11:55 - Villarangos del Páramo. Tenia previst quedar-me aquí, però estic fard d'etapes curtes i m'allargaré 14 quilòmetres més.

13:10 - San Martín del Camino. El Bar Los Picos, lúnic lloc on fan menjar està d'obres i just li queda per acavar la cuina!! Quina casualitat.
Giran la cantonada veig una botigueta que no tanca... uf!!! Compro formatge i pernil dolç i una llauna de llenties per aquesta nit futbolera i un tomàquet i el pa? No en tenen estan esperan el cotxe que el reparteix, m'espero un quartet d'hora i marxo a la plaça dura de l'esglesia a fer-me un entrepà.

Sortint del poble veig centenars de nius de corbs que volen sobre els cotxes en marxa, sobre el meu cap. És espectacular. Criden. Recullen palets secs pels nius...

16:15 - Arribo a l'alberg privat San Miguel de Hospital de Órbigo, amb la Melisa i un anglès que ahir era al Monestir de Lleó.

L'alberg és d'allò més artístic, fins i tot té un racó pels pelegrins que vulguin pintar i es clar, jo m'hi poso.
Dibuixo un cargol i li dedico a la Melisa, la italiana que m'ha enverinat.
I fins aquí puc explicar, estic esperant que arribi mentre escric aquest texte. Potser demà us ho explico tot. Depen de com vagi, no em farà mal ni que perdi el Barça.
Bona nit i fins demà.