Caminante no hay camino, se hace camino al andar... Aunque esés hasta los cojones de tanto patear !

Amb aquest bonic vers vull continuar la redacció de la meva experiència religiosa... digo: experiència personal.

I pensava jo que de moment no coneixia a gaire gent. Creia que era un "bitxo" raro o que al ser català... i amb això del Estatut, doncs que la gent no li entraba en Joanet.

"Pos" no!!.
Que si gent de Burgos (Enrique y su tropa), la parella d'Australia, dos "japos", la típica nena d'USA que no saps si vol o no vol... (seguir em refereixo, eh!?) bé un munt de gent de cop que estic "acollonido". Deu ser que comencen a Pamplona i que aquí s'uneix el Camí que ve de Saragossa

Estic a l'alberg de los Padres Reparadores, a Puente la Reina (bonic lloc de veritat), m'he fotut una siesta al sol a la gespa d'un bonic pati que tenen. Tenia que pair l'entrecot amb pimientos del piquillo que gentilment pasava per la taula d'un bar de "La Calle Mayor".

Jo que pensava que tindría pluja i mire per on, fa un sol que seca mitjons i calçotets que dona gust, nens i nenes.

Besitos i abraçades, que vaig a curar-me les dues butllofes (una més) que protagonitzen el meu peu dret.