110 quilòmetres i "sumando" !!

Avui he arribat a Los Arcos, alguns (4) dels coneguts han seguit fins a Torres del Rio, han fet l'avançadilla per atacar Logronyo amb menys quilòmetres.

Tinc el talò d'aquiles imflamadíssim i he tingut que visitar una doctora que m'ha receptat antiinflamatoris, banys calents-freds i frega amb pomada... jopeeeeeeeeeee!!!

Suposo que demà podré seguir. Segur que sí !!

Avui em tingut una etapa que en tot moment ha pellirat per pluja, però al final em arribat amb solet i tot contents a comprar.

Per cert el meu pa amb tomaquet ha triunfat i curiosament només la japonesa l'havia provat.

L'esmorzar d'avui 100% colesterol: 2 ous amb choricets... uhm, eh?

Aquesta tarda hem tingut notícies la que s'ha fet mal. Abandona. S'et queda el cos malament, et pot pasar a tu i prens conciència que cuidar-se en tot moment és molt important per arribar on t'has proposat.

La gent viu moltíssim això del Camí. Vivim sense preses, ni TV, ni cotxe... sense tantes comoditats que tenim a casa en el nostre dia a dia. I ho em decidit tot sols. És el que volem i estem contents ajudant-nos en nostres miseries diaries els uns als altres.

La vida és allò que cadascú decideix i aquesta és la que em triat aquests dies.

Canvio de tercio

M'he deixat la tovallola a l'alberg, quina putada tu! No sabeu lo important que es cadascuna de les coses que portes. A més hi han pobles que tanquen per la tarda per tot el "morro" o no tenen allò que busques, però ens comformem en que t'ofereixin la senzilla solució de secar-te amb una semarreta que tenia reservada. Bé a pringar!!

Ja porto més de 24 hores acumulades caminant (tot un dia!!) i les forces, ho dic de veritat, surten d'algun lloc que desconeixo.

Com collons puc patejar tant. No m'entenc ni jo meteix.

Sento que avui estigui transcendental, la reflexió, els pensaments, son uns altres...

Tot és molt senzill i alhora difícil d'entendre.