Logronyo !!

Quin Barça que tenim !! Ja m'he enterat dels resultats "der furbo" i tot. Quina alegria.

Bé al lio: Avui creia que no acavaria, ahir tenia un talò d'aquiles a fer punyetes, però una farmaceutica de Los Arcos i els seus consells i medicaments han fet un miracle.
he començat a les 07:50 a caminar en soledad i sota la foscor, mentre el vent em feia alterar el ritme i la direcció de les meves passes.

He arribat a Torres del Rio quasi a dos quarts de 10 i veient que portava un molt bon ritme, m'ho he agafat amb un alegria tot plegat que sense adonar-me no em feia mal res més que la distància de casa meva, de la distància amb els meus...

Direcció Viana, m'ha fet quasi plorar una amiga de tota la vida.

Són les 11:22 i rebo un missatge de la Maria, amb un senzill texte que fa aturar les meves passes, gira-me d'esquenes, mirar el camí que porto trepitjar i despendre un crit de gràcies que m'ha fet tremolar la barbeta i mullar els ulls.

Quin moment! Joder, quin moment, ho necesitava de veritat. Gràcies.

Viana: Em compro un pin de Navarra, per què és l'ultim poble navarrès que trepitjaré per entrar a terra també de bons vins, sóc a portes de La Rioja i segueixo tirant mentre apago la meva sed amb quatre mandarines dolcíssimes que una dona llexísima m'ha venut.

I finalment a 10 minuts per les 2 de la tarda entro a Logronyo amb una ventolera que fa moure les aigues de l'Ebre.

L'alberg és inmillorable pels 3 euros que costa. I aquí ens hem reunit tots els de la última nit més les australianes i un anglès que va de Superman.

Aquesta nit hem decidit fer "varietés di pasta italina". El de Canadà farà totes les salses, ja us ho explicaré.

Fins demà.