Ja sóc aquí

Burgos: La fi del meu primer troç de Camí

Aquest darrers dies (diumenge i dilluns, no he tingut la oportunitat d'actualitzar el Bloc, a Belorado i Atapuerca no m'ha estat posible teclejar ni un sol texte per a vosaltres, però tinc molts apunts que ordenaré i fotos per decorar aquest experiment.

He estat amb Enrique caminant les darreres tres etapes, burgalès de pro, jutge militar a la reserva activa i font infinita d'anècdotes de tot tipus que ja explicaré en la extensió del meu diari.

Estic al rovell de l'ou de la ciutat i he decidit quedar-me dues nits per què m'han convidat demà a dinar al restaurant Don Nuño, Chema el seu propietari va coincidir amb mi fins Logronyo i demà a les tres tenim "olla podrida" i altres delícies per dinar. Si no m'hi presento em venen a buscar i m'apallísen...
Faltaría más Chema. Mañana allí estoy puntual.

La city és preciosa i val la pena demà laborable visitar-me-la poc a poc.

La tristessa ha envoltat aquesta darrera etapa com la serralada d'Atapuerca i els plans de Castella i Lleó. Pocs quilòmetres per despedir-me d'una de les experiències més fascinants de la meva vida.

Proxim capítol: demà.