890 metres d'alçada!!! Fa fred.

El pelegrí Ramon amb els taps per si de cas jo roncava. Un crack de la tecnologia aplicada l'esport. espero retrobar-te. Una abraçada.

Avui fem un troç de Camí de 17 Qm. sense cap tipus de servei, de paisatge canviant, de res de res, la monoónia total juga un ploze psicològic amb el pelegrí com a cap lloc més de tots els camins, que es fan i es desfan i deixan i son per existir. Pit i collons !!

Mentre m'aturo assegut, com un indi, enmig del camí, sobre un pont, amb grava clavada al cul... Sí sí !!! tal com la vostra paranoia pot entendre la meva. Així estava jo quan... apareixen per sobre la meva ombre dues ombre de passes silencioses que parlen quelcom semblant a l'anglès: una parella d'Escòcia.

Hello!. Dons ello nois. Em menjen el cap sobre Catalunya i tal i tal... els hi he dit que era de Catalunya per collonar-los i coneixen perfectament de que va el rotllo.

Ja ens veurem. See you latter. Adéusiau.

Migdia.

Físicament: Collonut.

Psicològicament: un mascle de La Selva. (Comarca catalana per qui va suspendre geografia)

Amistats: Menys que l'any passat però més suc.

i... arribo a Calzadilla de la Cueza. Dino a un Hostal on el cambrer que es diu Pepe és de Cuba !!.

M'enrecordo d'en Pere de la feina i dels companys del Grup, del Taller.

Per fer-hi honor menjo Arròs a la cunana i bacallà amb xamfaina, una combinació de gustos i cultures que per un moment m'acosta a qui he deixat per uns dies. (Recods i abraçades a tots els de la feina. Un Mua! Fins i tot al Ché.)

Arriba un Bus... Baixen els de Barcelona!! M'escolten que parlo amb ma mare per telèfon en català i desitgen que finalitzi per preguntar-me d'on sóc. I pasa allò que passa sempre quan els catalanets ens trobem lluny de casa: que si conec Blanes, que si el camping, que si tal i ... Deixeu-me en pau collons!! (vaig pensar) Adéu Macos (vaig dir).

14:50 - Lédigos.

16:00 - Alberg - Terradillos de Templarios. En obres d'ampliació. Negoci pur. Em posen el sello a la acreditació i tal com baixa la estampa em demanen 7 euros ens prohibeixen utilitzar la cuina i ens obliguem a sopar per 7,50 € !! Estic cansat que si no reculo o segueixo fins trobar un altre !!

A sobre em diu la Marisa Pérez (hospitalera/dunya/recaudadora) que la seva germana té dos negocis (souvenirs i supermercat) als Pins de Blanes. Joder!!. No vull ni coneixre-la, penso.

Coneixem un avi francés que fa cada dia 50 Qm. Penso que no sóc res. Riem. Flipem per la nit. El Barça empata a Portugal i em dormo un cop més.