Dijous 30 març 2006

Recopilant dades, ordenat papers i... s'ha m'ha saltat, tu! que vols que hi faci.

Pa rematá

Texte basat en un poema de Florentino Agustín Díez González, que m'he trobat en un llibre que parla del poble:

Fuyedes los sus mocines

y una voce bien parlera

vos canta: "Fiyos, volvedes,

que aquí tenedes facienda,

que aquí Bercianos del Real Camino sospira

sospiros de mucha pena,

amorosa en el regazo

como de madre muy llena

que encrece bien la esperanza

y encrecerá la despensa."

És en castellà antic i pinzellades asturianes, ves tu a saber... la realitat pròxima queda reflexada, aquí viuen amb un sentiment com el nostre, però que si no et plora un recitador alcoholic de bar mai entendras... quina pena deixar-los demà. Mai més tindré al costat a un pagés jubilat d'un poble com aquest maltractat com el nostre.

Terradillos - Bercianos del Real Camino (La Comuna de 500 anys)

Després de dormir al privat amb llençols (només faltaria amb el que ens han robat! a 15 minuts per les vuit marxo sol cap a Moratinos (Meitat del Camí entre Roncesvalles i Santiago).

10:30 Sahagún. Penso que aquí va parar en Rafa, un dels que varen descobrir-me el Camí i ja li he dedicat puntualment una pinzellada en aquest Blog. Una abraçada als de 8è!!

Preparo amb el de Tudela un pla d'atac a Lleó de dues etapes de 20 Qm. per arribar el proper divendre. Sense presses, per variar de companyies, per aturar el temps, per fer alguna cosa, per pendre la decisió que no pensavem, per menjar-nos un "pincho de tortilla con cola" que està escrit a una pissarra d'un carrer... per fer temps en arribar a Bercianos. Per que ens dòna la gana, vaja!

13:30 - L'alberg és tancat. Una dona que es diu Tina i viu al nº9 del carrer Santa Rita ens diu que l'hospitaler ha anat a comprar, però que sempre s'atura al Bar de tornada. Esperem.

Quan decidim anar a buscar-lo al bar, s'escolta pel carrer de l'ermita enderrocada: - El hospitalero viene!!. És en Ricardo de Elche, que coneix a la Silvia de Blanes de l'Hostal Kiku. Un caxondo que ens dona de dinar i ens fa para el beure de la nit. Només faltaria.

L'edifici té 500 any, "de adobe" la escala la va fer un italià durant un més de fusta que ell mateix va comprar, el terra és de pedretes gaudinianes sense ordre i ens posa al dia de la gent del poble, de la seva vida i ens adivina les nostres.

M'ocollono d'aquest moment de plaers... Ara sí que estic de ple un altre cop en... on haig d'estar.

ës el cinquè dia i sensto que no vull marxar. Escolto (dificil en mi) les experiècies que m'expliquen, conec al Geremias, que repasa la llista de capellans que han passat pel poble... i viu just enfront de l'aberg (nº14 - Carrer Santa Rita veí de la Tina). Això es total!! i és d'on he pogut actulitzar aquestes ratlles que ara llegeixes.

Fins a Lleó no podré dir-vos res més. Això doncs: Fins ara.

Aquesta tarda comencen a caure quatre gotes i de cop gira la cantonada una pelegrina. És Melisa.

890 metres d'alçada!!! Fa fred.

El pelegrí Ramon amb els taps per si de cas jo roncava. Un crack de la tecnologia aplicada l'esport. espero retrobar-te. Una abraçada.

Avui fem un troç de Camí de 17 Qm. sense cap tipus de servei, de paisatge canviant, de res de res, la monoónia total juga un ploze psicològic amb el pelegrí com a cap lloc més de tots els camins, que es fan i es desfan i deixan i son per existir. Pit i collons !!

Mentre m'aturo assegut, com un indi, enmig del camí, sobre un pont, amb grava clavada al cul... Sí sí !!! tal com la vostra paranoia pot entendre la meva. Així estava jo quan... apareixen per sobre la meva ombre dues ombre de passes silencioses que parlen quelcom semblant a l'anglès: una parella d'Escòcia.

Hello!. Dons ello nois. Em menjen el cap sobre Catalunya i tal i tal... els hi he dit que era de Catalunya per collonar-los i coneixen perfectament de que va el rotllo.

Ja ens veurem. See you latter. Adéusiau.

Migdia.

Físicament: Collonut.

Psicològicament: un mascle de La Selva. (Comarca catalana per qui va suspendre geografia)

Amistats: Menys que l'any passat però més suc.

i... arribo a Calzadilla de la Cueza. Dino a un Hostal on el cambrer que es diu Pepe és de Cuba !!.

M'enrecordo d'en Pere de la feina i dels companys del Grup, del Taller.

Per fer-hi honor menjo Arròs a la cunana i bacallà amb xamfaina, una combinació de gustos i cultures que per un moment m'acosta a qui he deixat per uns dies. (Recods i abraçades a tots els de la feina. Un Mua! Fins i tot al Ché.)

Arriba un Bus... Baixen els de Barcelona!! M'escolten que parlo amb ma mare per telèfon en català i desitgen que finalitzi per preguntar-me d'on sóc. I pasa allò que passa sempre quan els catalanets ens trobem lluny de casa: que si conec Blanes, que si el camping, que si tal i ... Deixeu-me en pau collons!! (vaig pensar) Adéu Macos (vaig dir).

14:50 - Lédigos.

16:00 - Alberg - Terradillos de Templarios. En obres d'ampliació. Negoci pur. Em posen el sello a la acreditació i tal com baixa la estampa em demanen 7 euros ens prohibeixen utilitzar la cuina i ens obliguem a sopar per 7,50 € !! Estic cansat que si no reculo o segueixo fins trobar un altre !!

A sobre em diu la Marisa Pérez (hospitalera/dunya/recaudadora) que la seva germana té dos negocis (souvenirs i supermercat) als Pins de Blanes. Joder!!. No vull ni coneixre-la, penso.

Coneixem un avi francés que fa cada dia 50 Qm. Penso que no sóc res. Riem. Flipem per la nit. El Barça empata a Portugal i em dormo un cop més.

"Me voy pal Monasterio"

Avui a les 07:30 començo a caminar. És fosc i surto amb dubtes del poble... Clareja i sóc al costat del Canal de Castilla, que m'acompanya en monotonia fins al seu travessament per un pas/pnt que fa vertigen... l'aigua supura pels costats i senso que en qualsevol moment pot reventar (m'estarà entrant vertiguen en la planura inmensa de Burgos i Palencia?
A Frómista necessito una farmacia per comprar-me uns taps de silicona per les orelles, aquest cop ronquen molt a les nits els pylgryms que em diuen Bona Nit... però no tenen obert. La Caixa si que hi és i ben oberta, per cert.
Ariibo a quarts d'onze a Revenga de Campos, em fa mal el genoll dret i decideixo seure al costat d'una escultura d'un pelegrí a una plaça. Menjo quatre figues seques amb ametlles i al fer un glop d'aigua, la vista s'eleva fins localitzar la placa que li dona nom. Óstia Santíssima!!! Estic a la "Plaza Generalísimo Franco" !!! S'han curat de cop les molèsties a les cames, em surt un pet, faig un rot i apa siau!!
Migdia. Comença a ploure. Trec la capelina, estic a 2 quilòmetres de Villalcazar de la Sierga. Acelero.
veig un Hostal i entro. En Nacho (el navarrès) està parlan amb un malagueny, llicenciat en història d'art. M'el presenta, fem un "cacaolat calent" i para la pluja. rremprenen la caminada.
A les 14:00 arribem a Carrión de los Condes. Escollim el Monatir de Santa Clara.
Les monjes clarisses encara les tinc que veure i en cavi ens va atendre el jeperut de Notre-Dame. (Ho sento, jo ja m'entenc).
He fet rentada de roba general amb perill d'estendre-la i que plogui, però m'arrico. Fa vent i s'ha d'aprofitar.
Som quatre només (amb el Bulgar George) i ens "currem un sopar de por.
Parlem de la setmana Santa de les imatges, arquitectura, futbol, etapes següents... de mil coses.
Quina nit més plena, més, que se jo ! Quina nit de Camí!!

La segona !!

Només sortir del poble més tranquilitat fins Castrojeriz (famós pels seus alls) és diumenge i hi ha molts francesos de visita. La veritat es que és preciós. Molt de vent. Cucuts (abubillas), coloms grissos, perdius i mil ocells de companys de camí, ara comenco a ser dins un altre cop. Al mig dia travesso el riu Pisuerga i entro a Palencia. uns pocs quilómetres i dino a Ítero de la Vega on em trobo als companys d´habitació del primer dia: "Los Ramones" de Vic, en Nacho de Tudela i tres alemanys que tenen la cara molt vermella i son els cargols del grupillu.
Entarnt a Boadilla em trobo un senyor gran (Alejandro, el amigo de los peregrinos) i em recomana l´alberg privat "En el Camino". És acollonant, pati amb gespa, piscina, tot de fusta, atenció exquisida i des de on estic ara mateix actulitzar aquestes ratlles.
Hi ha un bar (El último dragón) on hi ha una peixera gegant, un puzzle gegant i serveixen BioFrutas gegants en un got de zurito gegant amb glassons gegants. És la repera!!
Fa bon temps estic content i demá hi ha una etapa tranquila que aprofitaré per visitar Frómista tal i com es mereix aquest poble mític del Camí.

Demano disculpes a la profe de catalá per qué aquest teclat no té accent obert, és metal·lic i incómode i no si val corregir, alló que es fa amb preses.

Records i abracades a tothom.

Burgos - Hontanas

Doncs aqui estic de nou. M´he trobat amb els que coneixia i a caminar. I sorpresa!! Just sota el pont de la autopista que va a León una dona deixa anar al seu gos i ve correns cap a mi creient-me que volia saludar-me i una mica més i sém menja el cabronas!! Sort del morrio, imaginat: jo per terra, la dona cridant, jo aguantat-li el cap pel collar ... un xou tu! Mil disculpes délla i palante que acavo de comencar. A mig dia estic al mig de res. Tot pla i molt de vent. Sol i sol. La solitud de la soledad. Per fi Hontanas, l´alberg Mpal. tancat i el privat sense ningú l´ocupem fins a les set que venen a controlar-nos.

En aquest poble em menjat a casa dún tal Victorino (tinc fotos, ja les posaré) que es tira el vi amb un porró al front i li cau per la cara fins la boca, un xouman.
Macarrons i xai per sopar i a dormir.