23 - Ponferrada - Villafranca del Bierzo
Comencem bé:
El tren arriba a Ponferrada 1 hora i quart tard, o sigui a les 08:30 !!
M'oblido la capelina (ponxo) a Blanes i plou a saco !!
M'acosto a la plaça de la encina on hi ha un bareto que fan un café llastimos i m'espero fins les 10 per comprar-me'n una. No capelina=No Camino.
10:30 Comença la caminada, en 5 hores fins a Cacabelos ha parat de ploure 20 minuts.
Dino de tapes, em seco el peus al bany, que els tinc més arrugadets que la cara del avi de Heidi.
Reemprenc el Camí. Hi ha molta gent. Vaig a bon ritme hi he coincidit amb una dotzena entre guiris i de l'estat.
Arribo a l'alberg privat de la familia Jato. ës una passada. Surt el sol!! Dutxa i mitja horeta de guitarra i cançonetes amb una australiana, un anglès i el guitarrista holandès Hood. Impressionant.
A comprar, que hi falta gent als supers! El poble de Villafranca està rodejat de parres i castanyers per totes bandes i te uns carrers amb pendents que rematen als peus.
Paciència. No hi ha cuina pública, avui de bocata de xoriç i bona nit i tapat. Potser demanaré a Sant Jaume que demà no plogui.
Apa! Ja m'he menjat la primera etapa. Petons per tots, encara no he tingut temps d'oblidar-me de la gent.
Gràcies per les trucades d'en Pere Mira, en Titi, en "putu" holandès Henk i de la mama.
Fins demà.
El tren arriba a Ponferrada 1 hora i quart tard, o sigui a les 08:30 !!
M'oblido la capelina (ponxo) a Blanes i plou a saco !!
M'acosto a la plaça de la encina on hi ha un bareto que fan un café llastimos i m'espero fins les 10 per comprar-me'n una. No capelina=No Camino.
10:30 Comença la caminada, en 5 hores fins a Cacabelos ha parat de ploure 20 minuts.
Dino de tapes, em seco el peus al bany, que els tinc més arrugadets que la cara del avi de Heidi.
Reemprenc el Camí. Hi ha molta gent. Vaig a bon ritme hi he coincidit amb una dotzena entre guiris i de l'estat.
Arribo a l'alberg privat de la familia Jato. ës una passada. Surt el sol!! Dutxa i mitja horeta de guitarra i cançonetes amb una australiana, un anglès i el guitarrista holandès Hood. Impressionant.
A comprar, que hi falta gent als supers! El poble de Villafranca està rodejat de parres i castanyers per totes bandes i te uns carrers amb pendents que rematen als peus.
Paciència. No hi ha cuina pública, avui de bocata de xoriç i bona nit i tapat. Potser demanaré a Sant Jaume que demà no plogui.
Apa! Ja m'he menjat la primera etapa. Petons per tots, encara no he tingut temps d'oblidar-me de la gent.
Gràcies per les trucades d'en Pere Mira, en Titi, en "putu" holandès Henk i de la mama.
Fins demà.
Publicat per en Joan a les
18:59
7 Comments:
M'oblido la Capelina???
Jajajaja...
Jo si me la vaig oblidar per algun indret de Sénégal...
Happy way nen!!!
besos
By
segle22, at 12:02
Camí de Santiago II: de Ponferrada a Villafranca del Bierzo
El dissabte 28 d'abril, quan passen cinc minuts de un quart de vuit del matí, i el tren s'atura a l'estació de Ponferrada. Fa estona que ens esperàvem al passadís, mirant per les finestres, amb ganes de començar. Baixem i ens dirigim una mica perduts a l'estació. Per estalviar-nos caminades innecessàries preguntem ...
Creuem per sota les vies, passem per l'altre banda, pugem unes escales i tirem a la dreta. Creuem el pont i arribem al Castell. Esmorzem tot just al davant, al cafè Torreon: entrepans de beicon amb formatge, coca-cola i cafè. El castell està en obres, però no ens entretenim, a un quart de nou comencem el Camí a Santiago.
A Ponferrada no ens aclarem gaire, però preguntant arribem a la sortida del casc urbà cap a Compostilla. Al davant nostre, dos malaguenys comencen també el camí (això ho sabrem més endavant). Comença a ploure i mentres es preparen per la marxa els passem. Al carrer, dones grans ens orienten -o això creuen- a crits.
En Francesc duu abric i funda per la motxilla, jo un impermeable per sobre meu i de la motxilla -molt menys elegant-. La pluja dura poc, en arribar al cementiri (suposo que de Columbrianos), ja no cau. A l'entrada d'aquest poble ens tornem a trobar amb els andalusos i ens demanen que els hi fem una foto amb la seva càmera.
Les estampes rurals son la norma i sorprenen les cigonyes i els seus magnífics nius. El tram de Columbrianos a Fuentes Nuevas es fa curt -estem frescos-. Serà norma les primeres hores de marxa, sobretot els primers dies. Fuentes Nuevas té un llarg casc urbà estès als dos costats de la carretera.
El Camí de seguida ens duu cap a Camponaraya. Municipi força bonic on trobem els primers contrastos. Per una banda, al entrar celebren un funeral a l'església. Per l'altre, trobem la primera mostra de simpatia cap al caminant. Una dona ens pregunta, s'interessa per la nostra aventura i ens anima.
De Camponaraya a Cacabelos s'extenen més de cinc quilòmetres, especialment macos de fer pels volts dels riu Magaz, que creuem. Cacabelos, com altres pobles del Bierzo després, ens sorprèn per la seva arquitectura civil. Les seves llars de pedra amb balconades de fusta.
Una lleugera pujada ens duu a Pieros i aquí deixem la carretera i agafem el camí de la Verge cap a Villafranca. El Camí puja a una mena de meseta ondulada on les vinyes s'arrengleren resseguint el terra. D'allà s'ens ofereix l'espectacle de les valls properes i més lluny encara, noves elevacions.
La baixada s'ens fa llarga. Portem al cansanci del quilòmetres previs. El Francesc no va còmode, es ressenteix de la cama. No m'ho diu -encara- però es nota. De tota manera anem bé de temps. Cap a les dues de la tarda arribem a Villafranca del Bierzo. A la dreta l'Alberg municipal, a l'esquerra l'església de Santiago i al davant l'Alberg privat Ave Fènix.
La nostra idea inicial era demanar allà la credencial de peregrí i continuar fins a Pereje. Aquest cinc quilòmetres fins al proper alberg ens permetria fer més curta la pujada a O Cebreiro (1.296 metres) de l'endemà. Canviarem d'idea.
Ens va convèncer un hospitaler, en Quim, de Lleida. Cosa que ens permeté parlar en català i tot. Els motius per modificar el pla inicial eren tres:
1. El tram final s'havia fet llarg i el Francesc no estava fi. Tampoc es bo forçar el primer dia.
2. Segons en Quim, al pujada a O Cebreiro no ens havia d'espantar.
3. Definitivament, un cop instal·lats, hi ha més coses a veure a Villafranca que a Pereje.
En demanar les acreditacions, en Quim ens demana si ens els mereixem. Venir de Ponferrada sembla prou argument. Ens ensenyen el dormitori i la nostra llitera. El terra es de fusta i s'ha de deixar el calçat del camí ens uns prestatges al patí.
Dinem al pati de l'Alberg, en les taules i bancs de fusta. Els últims entrepans fets a Barcelona, i dues llaunes d'una beguda energètica. Després una dutxa calenta ... Quan t'atures notes l'impacte de la caminada ... i de la vida sedentària que portem. En Francesc té una butllofa, la forada amb una agulla i deixa un fill penjant per que supuri. A l'alberg coincidim amb uns anglesos que havien estudiat a Barcelona, amb un home que venia d'Alsàcia (havia sortit en gener).
Fem una colada a mà i la posem a secar -si la hem de carregar a la motxilla, millor neta que bruta-. Fem una cervesa i baixem al poble.
Passem pel Castell, la Plaça Major, Sant Nicolas el Real (al claustre coincidim amb uns catalans), la col·legiata de Santa Maria, i ens aturem una bona estona sobre el pont que travessa el riu Burbia. El lloc es impressionant. Villafranca, a la confluència dels rius Burbia i Valcarce, està envoltada de cims. Tot contagia pau i quietut.
Al quiosc Vidal, de la Plaça Major, compro unes postals. Cap de elles fa justícia al Poble. Una l'envio als pares, un altre als companys de la feina, i la tercera al Casal de Nou Barris. Les vaig escriure a la terrassa d'un bar a la mateixa plaça, i per redactar em vaig ajudar de dos "quintos" de cervesa.
Un dels problemes del Camí, o millor dit del nostre acostament al Camí, es que deixarem de veure molts llocs meravellosos, simplement per haver de continuar i no tenir temps per aturar-nos/desviar-nos. Al Camí, com a la vida, l'important no pot prevaldre davant l'imprescindible.
Sopem al Meson Don Nacho. Sopa calenta -que bé que entra-, carn i un vi de la casa (de la casa de veritat, fet per ells), intens de color però gens combatiu al paladar.
Anem a dormir. Jo a la llitera de sobre, en Francesc a la de sota. No hi ha prou alçada per seure, ni a dalt ni a sota. Son a la banda de la paret on el sostre es més baix.
Demà serà un altre dia.
By
Anònim, at 02:12
Hello,
I have developed a new clean web 2.0 wordpress theme.
Has 2 colours silver and blue, has custom header(colour or image).
I am curently working on it, so if you have suggestions let me know.
You can view live demo and download from here www.getbelle.com
If you found bug reports or you have suggestions pm me.
Wish you a happing using.
many thanks to [url=http://www.usainstantpayday.com/]USAInstantPayDay.com[/url] for paying the hosting and developement of the theme
Slaniawritutt
By
Anònim, at 12:56
Mike Ditka Nike Jersey
Each alarm clock is to be set by a sleeping person at different times in different places It would be worse if I were elected Where is she going? She doesn't know One mistake people often do when they start an online business on a shoestring is that they don't give themselves a value! I hear someone saying : I will optimize my site to get traffic from the search engines because it is free traffic
Arian Foster Blue Jersey
? Resolve to give the training time and support to work You just have to ask On the third day, he drifted off to a painful sleep after the prayers, as usual The Sixth SealNow in this seal judgment God starts to take action! With all the killing that is starting to occur in the above events, God shoots a heavy "torpedo" at the earth
Texan JJ Watt Jersey
By
Anònim, at 07:05
jLeg michael kors handbags
iOls plaque ghd pas cher
jImz the north face sale
6vVdu cheap ugg boots uk
5hBuc michael kors bags
By
Anònim, at 01:17
Did you [url=http://www.onlinecasinos.gd]video poker[/url] pinpoint that you can emigrate Impel into public notice Palazzo speedily from your mobile? We be trouble with a eminence chameleon-like casino within reach an comprehension to iPhone, iPad, Android, Blackberry, Windows 7 and Smartphone users. Let go closed your gaming with you and be a fend [url=http://www.adults.gd]vibrators[/url] wherever you go.
By
Anònim, at 13:16
xjsbziqdv www.louisvuittonhandbagsdiscountsale.com kphhyuqgd [url=http://www.louisvuittonhandbagsdiscountsale.com]handbags louis vuitton[/url] plkxrfffd
ixxqebnpf www.louisvuittonluggageonline.com ssycezrbx [url=http://www.louisvuittonluggageonline.com]louis vuitton handbags for sale[/url] ldlhqelit
xldraicfo www.louisvuittononlineshoes.com gjrcrnljv [url=http://www.louisvuittononlineshoes.com]louis vuitton bags on sale[/url] uzbpiengq
aosuwmvbm www.newdiscountlouisvuittonhandbags.com ohjfgtufw [url=http://www.newdiscountlouisvuittonhandbags.com]louis vuitton handbags uk[/url] qorwwiifn
wydpyjjyo www.newdiscountlouisvuittonhandbag.com jwuyrfkji [url=http://www.newdiscountlouisvuittonhandbag.com]louis vuitton discount[/url] wszgurzjw
By
Anònim, at 11:34
Publica un comentari a l'entrada
<< Home