El Camí des de Blanes

Estic preparant una ruta que comença a Blanes fins a Barcelona i acaba a Montserrat, utilitzant senders GR-92 i GR-96 amb una variant força interessant.

Després tinc la ruta ben acotada per arribar fins a Osca i enllaçar amb el camí aragonès.

El Camí català inicia a Blanes cap a Tordera a buscar el GR-92, Sant Martí de Montnegre, el Corredor, Sant Mateu, Puig Castellar, Montcada, i serra de Collserola.

Un cop a Barcelona podem triar dos itineraris, el primer és un dels itineraris més freqüentats per a realitzar la clàssica travessia de Barcelona a Montserrat, actualment té una alternativa molt interessant amb l'itinerari del GR 96, el denominat Camí Romeu, el qual permet conjugar els dos itineraris o realitzar variants d'anada i tornada.

Itinerari (A): Barcelona, serra de Collserola, Sant Cugat del Vallès, les Fonts, turó de Montagut, Olesa de Montserrat, el Cairat, coll de Serra Llarga, Sant Miquel i monestir de Montserrat. (52,300 Qm.).

GR 96: Aquest és un itinerari alternatiu per a la travessia de Barcelona a Montserrat que també fa el GR 6, amb el qual es creua a la serra de les Martines.

Itinerari(B): Barcelona (Vallvidrera), pantà de Vallvidrera, ermita de la Salut, Rubí, Sant Muç, Serra de Martines (GR 6), Terrassa, riera de Gaià, Torreblanca, Vacarisses, Monistrol de Montserrat, camí dels Apòstols i monestir de Montserrat. (54,375 Qm.).

I des de “lo pelat” ens plantem a Osca en poc més de 230 quilòmetres, en 10 etapes a peu, molt suaus. Així doncs aniríem cap a Igualada (23,4), Sant Antoni Vilanova (52,4), Cervera (62,6), Tàrrega (77,1), Linyola (100,4), Algerri (128,5), Tamarite de Lilera (149), Monzón (170,6), Pertusa (201,1) i Osca (231,4).
Des de aquesta ciutat podem anar a Bolea, 250 quilòmetres des de Montserrat, per enllaçar-nos amb el camí aragonès direcció Jaca.

Hi ha una variant des de Tàrrega per anar a Saragossa i pujar fins Logronyo, si voleu.
Vosaltres mateixos, cracks!

La llàstima és que a Catalunya encara no hi hagin prou albergs per a pelegrins i que en alguns llocs s’estranyen encara quan demanes un segells com a comprovant de pas.

Però bé, hi ha gent que ho ha fet i ho farà. Ara ens toca fer-ho avui a nosaltres.

S’ha d’obrir camí tot respectant el que és Camí.

I fins a Finisterra !! Au!! Som-hi !!

Fumando espero, al monte que yo quiero...

Bé, mentre espero emprendre la segona part del meu Camí, m’entretinc en un parell d'aventures.

Una em portarà en un cap de setmana a fer-me tres cims del Montseny, com son: Matagalls (1.696m.), Les Agudes(1.703m.) i Turó de l'home (1706m.) en un cap de setmana.

L'altre prevista pel dissabte 28 i diumenge 29 de gener, és un xic més seriosa: Els Encantats 2.738 i 2.747 metres d'alçada (el Petit Encantat i el Gran Encantat, respectivament). Són als Pirineus del Pallars Sobirà, al sud d'estany de Sant Maurici a Lleida.

El Montseny el faré tot sol i Els Encantats amb la gent de l’Associació excursionista i ecologista Cordada.

Aquest dies m'estic posant en contacte amb el Grup Excursionista Malgratenc (GEM) per veure si m'apunto a altres activitats.

Tinc mono de pujada, pujades, PUJAR !!!

T’hi apuntes?

Vull tornar-hi

La meva "petita familia" de Burgos que varen coincidir amb mi fins a Logronyo, el de la esquerra és l'Enrique que junts arribarem a Burgos.
Ells em varen regalar la vieira que està penjada de la meva motxila.

Gracia majetes. Cada uno de vosotros aportasteis un impulso a cada uno de los pasos que compartimos.
Hablamos de veinticatorce temas que llenaron mi inexperiencia.
A cada uno de vosotros un abrazo, por la conversación y ayuda de Miguel Ángel, a Gloria (mujer "con un par"), Chema, Santos, Jesús y perdonarme los dos que me olvido de los nombres que da gusto, tengo que consultar mis apuntes. (Pronto rectifico el texto)... y sobretodo dejarme pelotear a Enrique, del cual llegué a acostumbrarme de sus sinfónicos desafinados ronquidos.
A todos os digo: NO ME BOICOTEEIS EL CAVA CATALÀ !!

Os he querido, de verdad que habéis marcado mi Camino...

Fins aviat.

Ja sóc aquí

Burgos: La fi del meu primer troç de Camí

Aquest darrers dies (diumenge i dilluns, no he tingut la oportunitat d'actualitzar el Bloc, a Belorado i Atapuerca no m'ha estat posible teclejar ni un sol texte per a vosaltres, però tinc molts apunts que ordenaré i fotos per decorar aquest experiment.

He estat amb Enrique caminant les darreres tres etapes, burgalès de pro, jutge militar a la reserva activa i font infinita d'anècdotes de tot tipus que ja explicaré en la extensió del meu diari.

Estic al rovell de l'ou de la ciutat i he decidit quedar-me dues nits per què m'han convidat demà a dinar al restaurant Don Nuño, Chema el seu propietari va coincidir amb mi fins Logronyo i demà a les tres tenim "olla podrida" i altres delícies per dinar. Si no m'hi presento em venen a buscar i m'apallísen...
Faltaría más Chema. Mañana allí estoy puntual.

La city és preciosa i val la pena demà laborable visitar-me-la poc a poc.

La tristessa ha envoltat aquesta darrera etapa com la serralada d'Atapuerca i els plans de Castella i Lleó. Pocs quilòmetres per despedir-me d'una de les experiències més fascinants de la meva vida.

Proxim capítol: demà.