La "penya d'Esteiro. Uns cracks, molt cracks!!

SENSE COMENTARIS...

The End

Arribo a Fisterra, amb l'amic "brasilenyu"... estic, estem tristos.

Per la tarda varem cremar al far cosetes que ens varen acompanyar pel camí... pels camins...

Tenim sort i l'únic dia que es pon el sol és davant nostre i no em sento recompensat.

Estic trist, he vist gent que deixa la seva feina per arreglar sa casa o es carrer del barri d'infant, potser el foteran fora de les poques industries que acullen a quatre gats...

He escoltat a dones davant d'un pati que tenia la recompensa de blat de moro i verd per ses gallines que ha anat a parar a la porta de la mar, i s'ha caigut la meva cara davant homes i dones forts fisicament que per més hores que treien fang negre de ses cases, no teneien ganes ni de menjar... Tot, tot i tot (aquelles miseries que fan viure) han navegat damunt d'una riada que els mateixos veins han provocat, amb incendis.

Se el que dic. M'ho han explicat i com diuen "me salió el tiro por la culata"... quelcom així, amb altres paraules galegues, a cada troç de barra de qualsevol bar, avui, amb veu baixa de culpabilitat, trenca la humitat, les marees i les ganes de continuar treballant una terra que totes les generacions han deixat algun cop.

Sento molt escriure aquest sentimentalisme, però, tal i com llegiu ha estat.

33 - Olveiroa - Fisterra

Aquesta estapa és la darrera de la meva aventura i alhora la més sentida...
després de dinarme a Corcubión unes "cocotxes amb almejes" pasejo els darrers quilòmetres per uns carrers on netejen la puta ruina de la enveja politica, la trista realitat dels apagafocs al paro que han provocat el desgavell, la no esperada ostia que una terra que guarda a Sant Jaume MAI mereixen pels qui treballen, una ria que, cuidad en centenars d'anys, ara i avui, per uns incendis faran que fins dintre de dues temporades (50 mesos) tinguin que viure d'allò que el fachilla d'en Fraga, ara no els pot donar.

32 - Negreira - Olveiroa

En aquesta etapa, sense saber-ho, estic a 24 hores de les inundacions de Cee i la alegria d'estar a pocs més de 30 Qm. de finalitzar la pelegrinació em trobo ls pobles, camins, boscos, i tot allò que m'ha envoltat en 780 Qm. nets de vegetació que fa poc ha estat cremada i una riada, provocada per unes plujes que al no trobar vegetació han arruibat a les Rias Baixas com una bola gegant de plom calenta... bullint sobre la mantega d'un poble que prega a Déu, no mati tot allò que marisqueijen a ses ries: almejes, musclos, cloises i es marisc que fuig de la riuada de fang negre dels incendis que ells mateixos han provocat.

31 dies al Camí - Santiago Negreira