Camí de Santiago

estic de proves ...

2007-04-04T05:33:00.001+02:00

La "penya d'Esteiro. Uns cracks, molt cracks!!

2006-10-06T23:29:00.000+02:00

SENSE COMENTARIS...

2006-10-05T10:00:00.000+02:00

The End

2006-10-05T04:14:00.000+02:00

Arribo a Fisterra, amb l'amic "brasilenyu"... estic, estem tristos.

Per la tarda varem cremar al far cosetes que ens varen acompanyar pel camí... pels camins...

Tenim sort i l'únic dia que es pon el sol és davant nostre i no em sento recompensat.

Estic trist, he vist gent que deixa la seva feina per arreglar sa casa o es carrer del barri d'infant, potser el foteran fora de les poques industries que acullen a quatre gats...

He escoltat a dones davant d'un pati que tenia la recompensa de blat de moro i verd per ses gallines que ha anat a parar a la porta de la mar, i s'ha caigut la meva cara davant homes i dones forts fisicament que per més hores que treien fang negre de ses cases, no teneien ganes ni de menjar... Tot, tot i tot (aquelles miseries que fan viure) han navegat damunt d'una riada que els mateixos veins han provocat, amb incendis.

Se el que dic. M'ho han explicat i com diuen "me salió el tiro por la culata"... quelcom així, amb altres paraules galegues, a cada troç de barra de qualsevol bar, avui, amb veu baixa de culpabilitat, trenca la humitat, les marees i les ganes de continuar treballant una terra que totes les generacions han deixat algun cop.

Sento molt escriure aquest sentimentalisme, però, tal i com llegiu ha estat.

33 - Olveiroa - Fisterra

2006-10-04T04:08:00.000+02:00

Aquesta estapa és la darrera de la meva aventura i alhora la més sentida...
després de dinarme a Corcubión unes "cocotxes amb almejes" pasejo els darrers quilòmetres per uns carrers on netejen la puta ruina de la enveja politica, la trista realitat dels apagafocs al paro que han provocat el desgavell, la no esperada ostia que una terra que guarda a Sant Jaume MAI mereixen pels qui treballen, una ria que, cuidad en centenars d'anys, ara i avui, per uns incendis faran que fins dintre de dues temporades (50 mesos) tinguin que viure d'allò que el fachilla d'en Fraga, ara no els pot donar.

32 - Negreira - Olveiroa

2006-10-02T04:02:00.000+02:00

En aquesta etapa, sense saber-ho, estic a 24 hores de les inundacions de Cee i la alegria d'estar a pocs més de 30 Qm. de finalitzar la pelegrinació em trobo ls pobles, camins, boscos, i tot allò que m'ha envoltat en 780 Qm. nets de vegetació que fa poc ha estat cremada i una riada, provocada per unes plujes que al no trobar vegetació han arruibat a les Rias Baixas com una bola gegant de plom calenta... bullint sobre la mantega d'un poble que prega a Déu, no mati tot allò que marisqueijen a ses ries: almejes, musclos, cloises i es marisc que fuig de la riuada de fang negre dels incendis que ells mateixos han provocat.

31 dies al Camí - Santiago Negreira

2006-10-01T04:01:00.000+02:00

30 - Arzúa - Santiago de Compostela

2006-09-30T04:01:00.000+02:00

29 - Palas de Rei - Arzúa

2006-09-29T03:59:00.000+02:00

28 - Portomarín - Palas de Rei

2006-09-28T03:59:00.000+02:00

27 - Sarria - Portomarín

2006-09-27T03:58:00.000+02:00

26 - Triacastela - Sarria

2006-09-26T16:04:00.000+02:00

Comenca a sortir el sol...

25 - O Cebreiro - Triacastela

2006-09-26T16:01:00.000+02:00

24 - Villafranca - O Cebreiro

2006-09-24T19:23:00.000+02:00

M'aixeco a les 07:15 (13ºC) Encara no plou. Tot arribarà.
A les 9 arribo a Pereje a l'únic bar que hi ha. Vaig al bany, comenca a plore i el bosc no convida a baixar-se els pantalons i treure de sobre la motxila.
10:00 Trabadelo. Hi han tronc d'ample diàmetre arreu. M'estic mullant tot, tot i tot.
11:00 La Portela Troba una senyal que em diu que queden 190 Qm. per Santiago, em poso content. Agafo un brot de fonoll del camí i com un pagesol marxo a bon ritme.
10 minuts després: Ambasmestas. Vedelles gaudint de la gespa fresca.
11:20 Vega de Valcarce. Hi han 5 oficines bancàries en un poble de no res!! Collons quanta pasta a Galicia.

Arriba la pujada a La Faba. I quina pujadeta. Ja no les recordava des del marc. (léase mars)-
M'aturo al bar de Mary. M'explica anècdotes per la cara, el fill em demana si porto CD's !!??
Óstia, ho sento noi.
Estic a poc menys de 5 Qm. per O Cebreiro. Concentració i bessons!!

15:45 Estic dutxat i polit per triar un Meson per dinar. M'enamoro d'una per la finestra (d'una cambrera), estic tendre, moll i amb gana de tot tipus...

Conec a un tal Enrique de Venezuela, en Cesc de Tarragona... l'alberg està al complert. És diumenge i els domingueros han invaït tot.

Em compro un penjoll que fa referència als cargols pintats pels celtes.

Faig el tonto i tiro quatre fotos. Trobo a Leeanne la australiana i l'acompanyo a fer un caldo gallego a mitja tarda. Quines calors m'entren, tu!!

Tinc mil apunts que ja penjaré.

Us deixo amb la seva cara i la de l'amiga:

23 - Ponferrada - Villafranca del Bierzo

2006-09-23T18:59:00.000+02:00

Comencem bé:
El tren arriba a Ponferrada 1 hora i quart tard, o sigui a les 08:30 !!
M'oblido la capelina (ponxo) a Blanes i plou a saco !!
M'acosto a la plaça de la encina on hi ha un bareto que fan un café llastimos i m'espero fins les 10 per comprar-me'n una. No capelina=No Camino.

10:30 Comença la caminada, en 5 hores fins a Cacabelos ha parat de ploure 20 minuts.
Dino de tapes, em seco el peus al bany, que els tinc més arrugadets que la cara del avi de Heidi.

Reemprenc el Camí. Hi ha molta gent. Vaig a bon ritme hi he coincidit amb una dotzena entre guiris i de l'estat.

Arribo a l'alberg privat de la familia Jato. ës una passada. Surt el sol!! Dutxa i mitja horeta de guitarra i cançonetes amb una australiana, un anglès i el guitarrista holandès Hood. Impressionant.

A comprar, que hi falta gent als supers! El poble de Villafranca està rodejat de parres i castanyers per totes bandes i te uns carrers amb pendents que rematen als peus.

Paciència. No hi ha cuina pública, avui de bocata de xoriç i bona nit i tapat. Potser demanaré a Sant Jaume que demà no plogui.

Apa! Ja m'he menjat la primera etapa. Petons per tots, encara no he tingut temps d'oblidar-me de la gent.

Gràcies per les trucades d'en Pere Mira, en Titi, en "putu" holandès Henk i de la mama.

Fins demà.

Ja tinc les dates per acavar aquest pelegrinatge.

2006-08-14T17:45:00.000+02:00

El divendres 22 de setembre plego de treballar a les 15h. i marxo.

Però no sé si anar a Ponferrada en tren de matinada o bé agafar un avió fins A Corunya o Santiago i després un bus o tren fins Ponferrada. Admeto propostes i consells.

El que tinc clar és que si tot va, com ha de anar, el dissabte 30 de setembre de 2006 arribaré a Santiago de Compostela i tot seguit Negreira, Oliveiroa i Fisterra.

Segur que m’acostaré a Muxía i en bus aniré a Santiago per agafar un vol fins Barcelona que pels pelegrins ens costa la meitat. Espero que encara sigui així.

Si algú s’hi apunta encara hi és a temps.

Arribo a Ponferrada, això s'acava

2006-04-04T18:31:00.000+02:00

Rabanal del Camino

2006-04-03T07:00:00.000+02:00

La Isabel i la seva mare ens va cuidar molt a rabanl. l'alberg és "El Pilar", privat i amb la essència del poble resorgit que ara viuen. Si podeu no us el perdeu.

Diumenge: Astorga. 1er. Aniversari de la mort del Papa Joan Pau II

2006-04-02T16:36:00.000+02:00

He somiat amb melissa. Ahir es va emocionar entre la pintura i ls emails als amics de casa seva. No està sola, però viu quelcom diferent. ës una "mamma" desitjable, espero que duri la nostra amistat. Només ens queda això, em decidit veurens l'any que ve. estudia Pecuaria i vindrà el febrer del 2007 a Barcelona. Fins llevors... ja no ens tornarem a veure. Sincerament m'he quedat buit. Xafat. M'ilusiona massa aviat. Un petó melisa i fins aviat.

08:40 - Avui començo tard a caminar, ahir varem veure el partit del Barça-Madrid, que queda molt pelegrí de ciutat... Total: per res.

09:05 - Villares de Órbigo. Direcció Santibánez de Valdeiglesias, on a l'estiu fan als camps de blat de moro laberints pels pelegrins.

Avui hi ha més bosc i pujades i baixades i arbres que tenen arrels de travanqueta a les passes perdudes damunt ses pedres.

M'he comprat un "bordón" (alias palo de pelegrino auyenta-perros i ayuda-subidas), la veritat serveix d'alguna cosa.

12:15 - M'aturo a San Justo a poc més de 3 Qm. d'Astorga.

Decideixo anar a un alberg privat al costat del palau neogotic de Gaudí.

14:00 - Dino un estofat de bolet i una truita de riu un cop més. Deliciós.

Faig un café a el "Cuadro" m'assavento que avui fa un any de la mort de Joan Pau II i que la empressa Artesania Sacra està netejant i polint el "Botafumeiro" de Santiago per tenir-lo llest aquesta Setmana Santa, després de 150 anys sense més manteniment que passar-li un drap per sobre.

Fa un dia collonut i començo a olorar la fi del meu troç de Camí.

Avui m'he torrat la pell, he notat del desgel de les montanyes que omple d'aigua els recs, rius, torrents... alhora que el desitg de que això no s'acabi mai ompli el meu ser.

La trempera matinera és ara una altre cosa. "El Cort Inglés" diu: Que ja és primavera

Lleó - Puente de Órbigo (32 Qm.)

2006-04-01T19:10:00.000+02:00

Deixo la ciutat i torno als poblets a peus del cim (1.500m.) on hi ha "La Cruz de Hierro" el punt més alt del Camí. Però abans...

08:00 - Surto de la ciutat i els escombriaires ens mullen les botes tot netejant a "mangueraso" les restes d'un divendres nit metropolità.
Travesso La virgen del Camino, Valverde de la Virgen, San Miguel... tot asfalt, zones industrials la N-120 dels nassos, la A-12 dels pebrots, els creuements de carreteres ... el Camí esborrat pel gris asfalt.

10:30 - A peu de carretera a San Miguel del Camino, just sobre un banc hi ha una pisarra "veleda" amb un texte de colors. ës la ofrena den Agapito als pelegrins. Dins un cistell de fils vegetals hi ha galetes, carmels i un xic de forces per qui ho necessiti. Cada dia aquest homa renova el continguts pels qui pasem per davant casa seva.

11:55 - Villarangos del Páramo. Tenia previst quedar-me aquí, però estic fard d'etapes curtes i m'allargaré 14 quilòmetres més.

13:10 - San Martín del Camino. El Bar Los Picos, lúnic lloc on fan menjar està d'obres i just li queda per acavar la cuina!! Quina casualitat.
Giran la cantonada veig una botigueta que no tanca... uf!!! Compro formatge i pernil dolç i una llauna de llenties per aquesta nit futbolera i un tomàquet i el pa? No en tenen estan esperan el cotxe que el reparteix, m'espero un quartet d'hora i marxo a la plaça dura de l'esglesia a fer-me un entrepà.

Sortint del poble veig centenars de nius de corbs que volen sobre els cotxes en marxa, sobre el meu cap. És espectacular. Criden. Recullen palets secs pels nius...

16:15 - Arribo a l'alberg privat San Miguel de Hospital de Órbigo, amb la Melisa i un anglès que ahir era al Monestir de Lleó.

L'alberg és d'allò més artístic, fins i tot té un racó pels pelegrins que vulguin pintar i es clar, jo m'hi poso.
Dibuixo un cargol i li dedico a la Melisa, la italiana que m'ha enverinat.
I fins aquí puc explicar, estic esperant que arribi mentre escric aquest texte. Potser demà us ho explico tot. Depen de com vagi, no em farà mal ni que perdi el Barça.
Bona nit i fins demà.

Dijous 30 març 2006

2006-03-31T19:41:00.000+02:00

Recopilant dades, ordenat papers i... s'ha m'ha saltat, tu! que vols que hi faci.

Pa rematá

2006-03-29T22:21:00.001+02:00

Texte basat en un poema de Florentino Agustín Díez González, que m'he trobat en un llibre que parla del poble:

Fuyedes los sus mocines

y una voce bien parlera

vos canta: "Fiyos, volvedes,

que aquí tenedes facienda,

que aquí Bercianos del Real Camino sospira

sospiros de mucha pena,

amorosa en el regazo

como de madre muy llena

que encrece bien la esperanza

y encrecerá la despensa."

És en castellà antic i pinzellades asturianes, ves tu a saber... la realitat pròxima queda reflexada, aquí viuen amb un sentiment com el nostre, però que si no et plora un recitador alcoholic de bar mai entendras... quina pena deixar-los demà. Mai més tindré al costat a un pagés jubilat d'un poble com aquest maltractat com el nostre.

Terradillos - Bercianos del Real Camino (La Comuna de 500 anys)

2006-03-29T18:07:00.000+02:00

Després de dormir al privat amb llençols (només faltaria amb el que ens han robat! a 15 minuts per les vuit marxo sol cap a Moratinos (Meitat del Camí entre Roncesvalles i Santiago).

10:30 Sahagún. Penso que aquí va parar en Rafa, un dels que varen descobrir-me el Camí i ja li he dedicat puntualment una pinzellada en aquest Blog. Una abraçada als de 8è!!

Preparo amb el de Tudela un pla d'atac a Lleó de dues etapes de 20 Qm. per arribar el proper divendre. Sense presses, per variar de companyies, per aturar el temps, per fer alguna cosa, per pendre la decisió que no pensavem, per menjar-nos un "pincho de tortilla con cola" que està escrit a una pissarra d'un carrer... per fer temps en arribar a Bercianos. Per que ens dòna la gana, vaja!

13:30 - L'alberg és tancat. Una dona que es diu Tina i viu al nº9 del carrer Santa Rita ens diu que l'hospitaler ha anat a comprar, però que sempre s'atura al Bar de tornada. Esperem.

Quan decidim anar a buscar-lo al bar, s'escolta pel carrer de l'ermita enderrocada: - El hospitalero viene!!. És en Ricardo de Elche, que coneix a la Silvia de Blanes de l'Hostal Kiku. Un caxondo que ens dona de dinar i ens fa para el beure de la nit. Només faltaria.

L'edifici té 500 any, "de adobe" la escala la va fer un italià durant un més de fusta que ell mateix va comprar, el terra és de pedretes gaudinianes sense ordre i ens posa al dia de la gent del poble, de la seva vida i ens adivina les nostres.

M'ocollono d'aquest moment de plaers... Ara sí que estic de ple un altre cop en... on haig d'estar.

ës el cinquè dia i sensto que no vull marxar. Escolto (dificil en mi) les experiècies que m'expliquen, conec al Geremias, que repasa la llista de capellans que han passat pel poble... i viu just enfront de l'aberg (nº14 - Carrer Santa Rita veí de la Tina). Això es total!! i és d'on he pogut actulitzar aquestes ratlles que ara llegeixes.

Fins a Lleó no podré dir-vos res més. Això doncs: Fins ara.

Aquesta tarda comencen a caure quatre gotes i de cop gira la cantonada una pelegrina. És Melisa.

890 metres d'alçada!!! Fa fred.

2006-03-29T17:47:00.000+02:00

El pelegrí Ramon amb els taps per si de cas jo roncava. Un crack de la tecnologia aplicada l'esport. espero retrobar-te. Una abraçada.

Avui fem un troç de Camí de 17 Qm. sense cap tipus de servei, de paisatge canviant, de res de res, la monoónia total juga un ploze psicològic amb el pelegrí com a cap lloc més de tots els camins, que es fan i es desfan i deixan i son per existir. Pit i collons !!

Mentre m'aturo assegut, com un indi, enmig del camí, sobre un pont, amb grava clavada al cul... Sí sí !!! tal com la vostra paranoia pot entendre la meva. Així estava jo quan... apareixen per sobre la meva ombre dues ombre de passes silencioses que parlen quelcom semblant a l'anglès: una parella d'Escòcia.

Hello!. Dons ello nois. Em menjen el cap sobre Catalunya i tal i tal... els hi he dit que era de Catalunya per collonar-los i coneixen perfectament de que va el rotllo.

Ja ens veurem. See you latter. Adéusiau.

Migdia.

Físicament: Collonut.

Psicològicament: un mascle de La Selva. (Comarca catalana per qui va suspendre geografia)

Amistats: Menys que l'any passat però més suc.

i... arribo a Calzadilla de la Cueza. Dino a un Hostal on el cambrer que es diu Pepe és de Cuba !!.

M'enrecordo d'en Pere de la feina i dels companys del Grup, del Taller.

Per fer-hi honor menjo Arròs a la cunana i bacallà amb xamfaina, una combinació de gustos i cultures que per un moment m'acosta a qui he deixat per uns dies. (Recods i abraçades a tots els de la feina. Un Mua! Fins i tot al Ché.)

Arriba un Bus... Baixen els de Barcelona!! M'escolten que parlo amb ma mare per telèfon en català i desitgen que finalitzi per preguntar-me d'on sóc. I pasa allò que passa sempre quan els catalanets ens trobem lluny de casa: que si conec Blanes, que si el camping, que si tal i ... Deixeu-me en pau collons!! (vaig pensar) Adéu Macos (vaig dir).

14:50 - Lédigos.

16:00 - Alberg - Terradillos de Templarios. En obres d'ampliació. Negoci pur. Em posen el sello a la acreditació i tal com baixa la estampa em demanen 7 euros ens prohibeixen utilitzar la cuina i ens obliguem a sopar per 7,50 € !! Estic cansat que si no reculo o segueixo fins trobar un altre !!

A sobre em diu la Marisa Pérez (hospitalera/dunya/recaudadora) que la seva germana té dos negocis (souvenirs i supermercat) als Pins de Blanes. Joder!!. No vull ni coneixre-la, penso.

Coneixem un avi francés que fa cada dia 50 Qm. Penso que no sóc res. Riem. Flipem per la nit. El Barça empata a Portugal i em dormo un cop més.

"Me voy pal Monasterio"

2006-03-29T17:31:00.000+02:00

Avui a les 07:30 començo a caminar. És fosc i surto amb dubtes del poble... Clareja i sóc al costat del Canal de Castilla, que m'acompanya en monotonia fins al seu travessament per un pas/pnt que fa vertigen... l'aigua supura pels costats i senso que en qualsevol moment pot reventar (m'estarà entrant vertiguen en la planura inmensa de Burgos i Palencia?
A Frómista necessito una farmacia per comprar-me uns taps de silicona per les orelles, aquest cop ronquen molt a les nits els pylgryms que em diuen Bona Nit... però no tenen obert. La Caixa si que hi és i ben oberta, per cert.
Ariibo a quarts d'onze a Revenga de Campos, em fa mal el genoll dret i decideixo seure al costat d'una escultura d'un pelegrí a una plaça. Menjo quatre figues seques amb ametlles i al fer un glop d'aigua, la vista s'eleva fins localitzar la placa que li dona nom. Óstia Santíssima!!! Estic a la "Plaza Generalísimo Franco" !!! S'han curat de cop les molèsties a les cames, em surt un pet, faig un rot i apa siau!!
Migdia. Comença a ploure. Trec la capelina, estic a 2 quilòmetres de Villalcazar de la Sierga. Acelero.
veig un Hostal i entro. En Nacho (el navarrès) està parlan amb un malagueny, llicenciat en història d'art. M'el presenta, fem un "cacaolat calent" i para la pluja. rremprenen la caminada.
A les 14:00 arribem a Carrión de los Condes. Escollim el Monatir de Santa Clara.
Les monjes clarisses encara les tinc que veure i en cavi ens va atendre el jeperut de Notre-Dame. (Ho sento, jo ja m'entenc).
He fet rentada de roba general amb perill d'estendre-la i que plogui, però m'arrico. Fa vent i s'ha d'aprofitar.
Som quatre només (amb el Bulgar George) i ens "currem un sopar de por.
Parlem de la setmana Santa de les imatges, arquitectura, futbol, etapes següents... de mil coses.
Quina nit més plena, més, que se jo ! Quina nit de Camí!!

La segona !!

2006-03-26T18:04:00.000+02:00

Només sortir del poble més tranquilitat fins Castrojeriz (famós pels seus alls) és diumenge i hi ha molts francesos de visita. La veritat es que és preciós. Molt de vent. Cucuts (abubillas), coloms grissos, perdius i mil ocells de companys de camí, ara comenco a ser dins un altre cop. Al mig dia travesso el riu Pisuerga i entro a Palencia. uns pocs quilómetres i dino a Ítero de la Vega on em trobo als companys d´habitació del primer dia: "Los Ramones" de Vic, en Nacho de Tudela i tres alemanys que tenen la cara molt vermella i son els cargols del grupillu.
Entarnt a Boadilla em trobo un senyor gran (Alejandro, el amigo de los peregrinos) i em recomana l´alberg privat "En el Camino". És acollonant, pati amb gespa, piscina, tot de fusta, atenció exquisida i des de on estic ara mateix actulitzar aquestes ratlles.
Hi ha un bar (El último dragón) on hi ha una peixera gegant, un puzzle gegant i serveixen BioFrutas gegants en un got de zurito gegant amb glassons gegants. És la repera!!
Fa bon temps estic content i demá hi ha una etapa tranquila que aprofitaré per visitar Frómista tal i com es mereix aquest poble mític del Camí.

Demano disculpes a la profe de catalá per qué aquest teclat no té accent obert, és metal·lic i incómode i no si val corregir, alló que es fa amb preses.

Records i abracades a tothom.

Burgos - Hontanas

2006-03-26T17:55:00.000+02:00

Doncs aqui estic de nou. M´he trobat amb els que coneixia i a caminar. I sorpresa!! Just sota el pont de la autopista que va a León una dona deixa anar al seu gos i ve correns cap a mi creient-me que volia saludar-me i una mica més i sém menja el cabronas!! Sort del morrio, imaginat: jo per terra, la dona cridant, jo aguantat-li el cap pel collar ... un xou tu! Mil disculpes délla i palante que acavo de comencar. A mig dia estic al mig de res. Tot pla i molt de vent. Sol i sol. La solitud de la soledad. Per fi Hontanas, l´alberg Mpal. tancat i el privat sense ningú l´ocupem fins a les set que venen a controlar-nos.

En aquest poble em menjat a casa dún tal Victorino (tinc fotos, ja les posaré) que es tira el vi amb un porró al front i li cau per la cara fins la boca, un xouman.
Macarrons i xai per sopar i a dormir.

JA TINC LES DATES !!

2006-01-17T11:51:00.000+01:00

Ja està enllestit !!
El divendres 24 de març torno a marxar per continuar el Camí.
Aquesta serà la segona aventura. La idea és fer 11 jornades des de Burgos fins Ponferrada.

Com sempre podreu seguir la experiència en viu en aquest bloc.

Apa siau !!

El Camí des de Blanes

2005-11-17T23:10:00.000+01:00

Estic preparant una ruta que comença a Blanes fins a Barcelona i acaba a Montserrat, utilitzant senders GR-92 i GR-96 amb una variant força interessant.

Després tinc la ruta ben acotada per arribar fins a Osca i enllaçar amb el camí aragonès.

El Camí català inicia a Blanes cap a Tordera a buscar el GR-92, Sant Martí de Montnegre, el Corredor, Sant Mateu, Puig Castellar, Montcada, i serra de Collserola.

Un cop a Barcelona podem triar dos itineraris, el primer és un dels itineraris més freqüentats per a realitzar la clàssica travessia de Barcelona a Montserrat, actualment té una alternativa molt interessant amb l'itinerari del GR 96, el denominat Camí Romeu, el qual permet conjugar els dos itineraris o realitzar variants d'anada i tornada.

Itinerari (A): Barcelona, serra de Collserola, Sant Cugat del Vallès, les Fonts, turó de Montagut, Olesa de Montserrat, el Cairat, coll de Serra Llarga, Sant Miquel i monestir de Montserrat. (52,300 Qm.).

GR 96: Aquest és un itinerari alternatiu per a la travessia de Barcelona a Montserrat que també fa el GR 6, amb el qual es creua a la serra de les Martines.

Itinerari(B): Barcelona (Vallvidrera), pantà de Vallvidrera, ermita de la Salut, Rubí, Sant Muç, Serra de Martines (GR 6), Terrassa, riera de Gaià, Torreblanca, Vacarisses, Monistrol de Montserrat, camí dels Apòstols i monestir de Montserrat. (54,375 Qm.).

I des de “lo pelat” ens plantem a Osca en poc més de 230 quilòmetres, en 10 etapes a peu, molt suaus. Així doncs aniríem cap a Igualada (23,4), Sant Antoni Vilanova (52,4), Cervera (62,6), Tàrrega (77,1), Linyola (100,4), Algerri (128,5), Tamarite de Lilera (149), Monzón (170,6), Pertusa (201,1) i Osca (231,4).
Des de aquesta ciutat podem anar a Bolea, 250 quilòmetres des de Montserrat, per enllaçar-nos amb el camí aragonès direcció Jaca.

Hi ha una variant des de Tàrrega per anar a Saragossa i pujar fins Logronyo, si voleu.
Vosaltres mateixos, cracks!

La llàstima és que a Catalunya encara no hi hagin prou albergs per a pelegrins i que en alguns llocs s’estranyen encara quan demanes un segells com a comprovant de pas.

Però bé, hi ha gent que ho ha fet i ho farà. Ara ens toca fer-ho avui a nosaltres.

S’ha d’obrir camí tot respectant el que és Camí.

I fins a Finisterra !! Au!! Som-hi !!

Fumando espero, al monte que yo quiero...

2005-11-17T21:43:00.000+01:00

Bé, mentre espero emprendre la segona part del meu Camí, m’entretinc en un parell d'aventures.

Una em portarà en un cap de setmana a fer-me tres cims del Montseny, com son: Matagalls (1.696m.), Les Agudes(1.703m.) i Turó de l'home (1706m.) en un cap de setmana.

L'altre prevista pel dissabte 28 i diumenge 29 de gener, és un xic més seriosa: Els Encantats 2.738 i 2.747 metres d'alçada (el Petit Encantat i el Gran Encantat, respectivament). Són als Pirineus del Pallars Sobirà, al sud d'estany de Sant Maurici a Lleida.

El Montseny el faré tot sol i Els Encantats amb la gent de l’Associació excursionista i ecologista Cordada.

Aquest dies m'estic posant en contacte amb el Grup Excursionista Malgratenc (GEM) per veure si m'apunto a altres activitats.

Tinc mono de pujada, pujades, PUJAR !!!

T’hi apuntes?

Vull tornar-hi

2005-11-03T23:53:00.000+01:00

La meva "petita familia" de Burgos que varen coincidir amb mi fins a Logronyo, el de la esquerra és l'Enrique que junts arribarem a Burgos.
Ells em varen regalar la vieira que està penjada de la meva motxila.

Gracia majetes. Cada uno de vosotros aportasteis un impulso a cada uno de los pasos que compartimos.
Hablamos de veinticatorce temas que llenaron mi inexperiencia.
A cada uno de vosotros un abrazo, por la conversación y ayuda de Miguel Ángel, a Gloria (mujer "con un par"), Chema, Santos, Jesús y perdonarme los dos que me olvido de los nombres que da gusto, tengo que consultar mis apuntes. (Pronto rectifico el texto)... y sobretodo dejarme pelotear a Enrique, del cual llegué a acostumbrarme de sus sinfónicos desafinados ronquidos.
A todos os digo: NO ME BOICOTEEIS EL CAVA CATALÀ !!

Os he querido, de verdad que habéis marcado mi Camino...

Fins aviat.

Ja sóc aquí

2005-11-01T16:54:00.000+01:00

Burgos: La fi del meu primer troç de Camí

Aquest darrers dies (diumenge i dilluns, no he tingut la oportunitat d'actualitzar el Bloc, a Belorado i Atapuerca no m'ha estat posible teclejar ni un sol texte per a vosaltres, però tinc molts apunts que ordenaré i fotos per decorar aquest experiment.

He estat amb Enrique caminant les darreres tres etapes, burgalès de pro, jutge militar a la reserva activa i font infinita d'anècdotes de tot tipus que ja explicaré en la extensió del meu diari.

Estic al rovell de l'ou de la ciutat i he decidit quedar-me dues nits per què m'han convidat demà a dinar al restaurant Don Nuño, Chema el seu propietari va coincidir amb mi fins Logronyo i demà a les tres tenim "olla podrida" i altres delícies per dinar. Si no m'hi presento em venen a buscar i m'apallísen...
Faltaría más Chema. Mañana allí estoy puntual.

La city és preciosa i val la pena demà laborable visitar-me-la poc a poc.

La tristessa ha envoltat aquesta darrera etapa com la serralada d'Atapuerca i els plans de Castella i Lleó. Pocs quilòmetres per despedir-me d'una de les experiències més fascinants de la meva vida.

Proxim capítol: demà.

Belorado - Atapuerca

2005-10-31T20:50:00.000+01:00

Santo Domingo de la Calzada - Belorado

2005-10-30T20:51:00.000+01:00

L'amic Enrique just quan entravem a Castella i Lleó per Burgos, la seva terra.

La única fotografia que tinc amb les del Brasil.

Ocho... MAMBO!! (Nájera - Sto. Domingo)

2005-10-29T18:43:00.000+02:00

8 dies 190 quilòmetres.

Doncs cap allà a les 7:40 he començat amb negra nit i la gran sorpresa de veure els estels. Yupi!! No núvols = no pluja.

Faig un café a Azofra on coincideixo amb les 2 australianes i una nova companya, "la basta de la basca", es diu Mónica i es fa dir "La Subcomandante Caracol" tela marinera. Sap de tot i fot unes tallades que no saps d'on et cauen les pedres... Però ara que alguns dels que coincidiem han marxat, o s'han adelantat... forma part ja del "nostre" "corralillo" o "grupillu" fotali com vulguis. Una més.

Hem passat per "Rioja Alta Golf Residencial" sota les boletes dels novatos que allí practiquen, sort de les reds.

Són les 11:50 i començo a cantar una del Aute ("Allá donde se cruzan los/dos? caminos") i em quedo tant ample, tu! De cop i volta m'adono que els ocells han decidit marxar a fer un vol lluny de mi. Tant malament ho feia?

Bé avui sota un sol espatarrant he arribat a Santo Domingo de la Calzada, donde canto la gallina después de asada. (Per qui no sàpiga de que va això ja li explicarè).

Sóc a l'alberg de la Cofradia més antiga de l'Estat, del 1106, tela, tela. Però està molt ben conservada i amb un cert regust a antic, antic de veritat. El poble una xulada.

Avui he convidat a menjar a les brasilenyes. L'Elianne i la seva amiga Marisa, però m'han dit que tenien que fer tal i tal i pascual i que si m'esperava vale i que si no endevant. Doncs endavant he dinat sol, per què he estat el primer en arribar i h pogut comprar abans de la 1, una ceba un tomaquet de quilo i un "cogollitos" que amb el formatge de cabra i el pa amb tomàquet que m'he currat, m'he injectat una sobredosis de fibra que no m'eixecaré del "water closed" en dos dies.

"Y hasta aquí puedo contar!" (de moment)

Molts muas i deixeu-me més comentaris carajo!!

Y Santiago empezó a mear... (Logronyo - Nájera)

2005-10-28T19:03:00.001+02:00

Doncs si companys, per primer cop plou seriosament al meu Camí.

Logronyo: Quina sortida de ciutat més impressionat. Quines zones verdes i quin llac de comiat que te aquesta ciutat. Pel matí cap allà a les 8 et creues amb els primers que surten a corre i amb alguna bicicleta... Buen Camino!! et dedican ells.

Quin silenci, quina frescor, una brisa mentre contemplo els "patitos" i els "peixitos", em despentina i em retorna al dur pensament de fixar el ritme del meu pas.

Trobo pel camí ple de coses curioses entre elles que la valla que ens separa de la autopista és plena de creus que els pelegrins fan amb branques del terra i entrelligen amb les formes romboides que fa el filferro del filat. En hi han milers...

Camino enmig de les parres, encara algunes tenen raïm penjant i la tentació només de provar-ne uns quans fa que la meva mà es trobi de cop rentant a un petit rec uns quants fruits. Quina cosa més bona gent!!

Cap a les 10:30 arribo a Navarrete, terra d'"Alfareria", sortint em despedeix un toro d'Osborne i penso que seria bo aquesta nit explicar-li al guiris de que va això del ruc català. A veure si riem tots trempats, ... vull dir: tots plegats!

A mitat d'etapa em trobo amb la pitjor de les coses: les obres de la N-120 fan que camions de trasllat de terres comparteixin el Camí amb nosaltres, tinc que tapar-me la boca i el nas... quina polseguera Senyor!! No miro ni a la cara als treballadors de la obra.

No sé per què però em desagrada el que veuen els meus ulls, no entenc com no han preparat un pas alternatiu...

I de cop desapareix el sol... cuen les primeres gotetes que en la pell tocada pel vent senbles agulletes... i quan trec el paraigues i la capelina: PLOU.

"Pos ná, palante"

Para un xic de ploure a peus del petit Alto de San Antón i veig milers de muntanyetes de pedres fent de decoració el peu del camí, ja n'havia vist però tantes juntes no.

Aixeco la mirada i veig l¡Arc de Sant Martí complet sobre les poblacions de la rodalia de Nájera, és un quart de dues i tinc gana.

Els darrers quilòmetres els faig amb un senyor frances que ve des de Niza. Tela marinera, té més de 60 anys, no m¡atreveixo a preguntar-li quans i m¡ha agrait la companyia fins arribar a l'alberg.

Torna a ploure, arribo m'instalo em dutxo i marxo ràpidament a comprar sopa de sobres que per aquesta nit sembla la millor opció.

Per cert!! Ahir ni sopar de pasta italiana ni ná de ná, tapeo bestial al Carrer del Laurel de Logronyo. Pernil salat amb pedrotets verds!! Ospadré quina delicia!! Ja us explicaré quan us vegi.

Sort que ahir vaig rentar i es va secar tota la roba que si no avui surtiries pinetalls i rovellos dels mitjons.

Encara queden bolets per aquí?

Logronyo !!

2005-10-27T17:19:00.000+02:00

Quin Barça que tenim !! Ja m'he enterat dels resultats "der furbo" i tot. Quina alegria.

Bé al lio: Avui creia que no acavaria, ahir tenia un talò d'aquiles a fer punyetes, però una farmaceutica de Los Arcos i els seus consells i medicaments han fet un miracle.
he començat a les 07:50 a caminar en soledad i sota la foscor, mentre el vent em feia alterar el ritme i la direcció de les meves passes.

He arribat a Torres del Rio quasi a dos quarts de 10 i veient que portava un molt bon ritme, m'ho he agafat amb un alegria tot plegat que sense adonar-me no em feia mal res més que la distància de casa meva, de la distància amb els meus...

Direcció Viana, m'ha fet quasi plorar una amiga de tota la vida.

Són les 11:22 i rebo un missatge de la Maria, amb un senzill texte que fa aturar les meves passes, gira-me d'esquenes, mirar el camí que porto trepitjar i despendre un crit de gràcies que m'ha fet tremolar la barbeta i mullar els ulls.

Quin moment! Joder, quin moment, ho necesitava de veritat. Gràcies.

Viana: Em compro un pin de Navarra, per què és l'ultim poble navarrès que trepitjaré per entrar a terra també de bons vins, sóc a portes de La Rioja i segueixo tirant mentre apago la meva sed amb quatre mandarines dolcíssimes que una dona llexísima m'ha venut.

I finalment a 10 minuts per les 2 de la tarda entro a Logronyo amb una ventolera que fa moure les aigues de l'Ebre.

L'alberg és inmillorable pels 3 euros que costa. I aquí ens hem reunit tots els de la última nit més les australianes i un anglès que va de Superman.

Aquesta nit hem decidit fer "varietés di pasta italina". El de Canadà farà totes les salses, ja us ho explicaré.

Fins demà.

110 quilòmetres i "sumando" !!

2005-10-26T18:41:00.000+02:00

Avui he arribat a Los Arcos, alguns (4) dels coneguts han seguit fins a Torres del Rio, han fet l'avançadilla per atacar Logronyo amb menys quilòmetres.

Tinc el talò d'aquiles imflamadíssim i he tingut que visitar una doctora que m'ha receptat antiinflamatoris, banys calents-freds i frega amb pomada... jopeeeeeeeeeee!!!

Suposo que demà podré seguir. Segur que sí !!

Avui em tingut una etapa que en tot moment ha pellirat per pluja, però al final em arribat amb solet i tot contents a comprar.

Per cert el meu pa amb tomaquet ha triunfat i curiosament només la japonesa l'havia provat.

L'esmorzar d'avui 100% colesterol: 2 ous amb choricets... uhm, eh?

Aquesta tarda hem tingut notícies la que s'ha fet mal. Abandona. S'et queda el cos malament, et pot pasar a tu i prens conciència que cuidar-se en tot moment és molt important per arribar on t'has proposat.

La gent viu moltíssim això del Camí. Vivim sense preses, ni TV, ni cotxe... sense tantes comoditats que tenim a casa en el nostre dia a dia. I ho em decidit tot sols. És el que volem i estem contents ajudant-nos en nostres miseries diaries els uns als altres.

La vida és allò que cadascú decideix i aquesta és la que em triat aquests dies.

Canvio de tercio

M'he deixat la tovallola a l'alberg, quina putada tu! No sabeu lo important que es cadascuna de les coses que portes. A més hi han pobles que tanquen per la tarda per tot el "morro" o no tenen allò que busques, però ens comformem en que t'ofereixin la senzilla solució de secar-te amb una semarreta que tenia reservada. Bé a pringar!!

Ja porto més de 24 hores acumulades caminant (tot un dia!!) i les forces, ho dic de veritat, surten d'algun lloc que desconeixo.

Com collons puc patejar tant. No m'entenc ni jo meteix.

Sento que avui estigui transcendental, la reflexió, els pensaments, son uns altres...

Tot és molt senzill i alhora difícil d'entendre.

I en van 4tre !!

2005-10-25T16:19:00.000+02:00

Quarta etapa feta i olé !!

Avui no era gaire complicadilla però he aumentat el tamany de la butllofa x 3. El taló d'Aquiles esquerra comença a dir-me : però que passa aquí tiu! Que no has "patejat" tant seguit en ta vida? Et penses que ets IronMan, o què?

Bé avui, sota un sol espatarrant, he arribat a Estella, tot passant per Lorca entre altres cityes (qui vulgui saber-les, que s'ho miri a un mapa, je, je, jujua!).

Doncs trempats i trempades, això és "lo" meu, ens aquests moments arriben la USA, els d'Australia i m'he trobat el de Canadà prenen el sol. És una màquina el putu.

Ja he dinat i aquesta etapa ha estat significativa per haber-me acompanyat un senyor de Cirauqui (un poble preciós amb pont Romà inclós. Mireu fotos a Internet que val la pena)... "pues eso" que un tal "Andrés a fet 5 quilòmetres tot explicant-me coses del camp i de les obres que fan per aquí de l'autovia i tal i tal, i m'ha passat la ruta rapidíssima.

Ja tinc la càmera quasi plena de fotos, tinc unes ganes d'arribar a Logroño passat demà per descarregar-les que "ni t cuento".

A veure si puc penjar alguna imatge que es pugui veure.

Aquesta nit intentaré montar un sopar internacional i em curraré un pa amb tomaquet. No sé, igual m'el foten pel cap... que sé jo! Aguna en farem i demà us explico.

Abraçades les justes i 90 petons, que son els Qm. que porto.

Mira ara arriba la Japo, es fa dir Anne i es molt petitoia, és la del centre de la foto asseguda.

Arrevoire !!

Caminante no hay camino, se hace camino al andar... Aunque esés hasta los cojones de tanto patear !

2005-10-24T17:29:00.000+02:00

Amb aquest bonic vers vull continuar la redacció de la meva experiència religiosa... digo: experiència personal.

I pensava jo que de moment no coneixia a gaire gent. Creia que era un "bitxo" raro o que al ser català... i amb això del Estatut, doncs que la gent no li entraba en Joanet.

"Pos" no!!.
Que si gent de Burgos (Enrique y su tropa), la parella d'Australia, dos "japos", la típica nena d'USA que no saps si vol o no vol... (seguir em refereixo, eh!?) bé un munt de gent de cop que estic "acollonido". Deu ser que comencen a Pamplona i que aquí s'uneix el Camí que ve de Saragossa

Estic a l'alberg de los Padres Reparadores, a Puente la Reina (bonic lloc de veritat), m'he fotut una siesta al sol a la gespa d'un bonic pati que tenen. Tenia que pair l'entrecot amb pimientos del piquillo que gentilment pasava per la taula d'un bar de "La Calle Mayor".

Jo que pensava que tindría pluja i mire per on, fa un sol que seca mitjons i calçotets que dona gust, nens i nenes.

Besitos i abraçades, que vaig a curar-me les dues butllofes (una més) que protagonitzen el meu peu dret.

Iruña, tela, tela, tela... !! (Zubiri - Pamplona)

2005-10-23T16:12:00.000+02:00

Estic a Pamplona, genial!

Tinc la primera butllofa rera el dit gruixut del peu dret... No rigueu malparits!

Estic però de collons. Ànims a dalt de tot i demà fins Puente de la Reina, abré cobert 67 quilòmetress i fins un parell de dies suposo jo que no actaulitzaré el Bloc.

Bé. He pasat per carrer Estafeta. Tu diras: tapas, més tapas i de postre tapetes i tal i tal.
He estat a Mesón Pirineo i Bar Estafeta, on per tradició tots els corredors del San Fermín van a vomitar als seus banys... Quina tela, no?

Estic al alberg de las Hermanas Emperatrices (em reservo el comentari), qui ho coneix ja sap de que parlo i qui no que m'ho pregunti quan vingui que "deunidó".

Quin Barça que tenim: 3-0 (Gooooooooooooooools !!)
No cal ni imaginar-se amb quin gust estic llegin a terres del Osasuna les croniques de "Diari de Noticias" i "Diario de Navarra". Us ho imagineu, no?

Vaig a fer-me una siesta i a fer-me carícies. La gent estima i et cuida però no arriba als extrems de fer-te un massatge i tal i tal... je,je.

Ens retrobem macos i maques. Agur!

Els meus primers 20 quilometres (Roncesvalles - Zubiri)

2005-10-22T17:24:00.000+02:00

Que pasa neeengs!!

Ja m'he "polit" la meva primera etapa, estic a Zubiri i sento que ja formo part del Cami.

M'ho he passat "teta", quins colors de tardor!! I quin final mes bestia!! M'ha matat la baixada final, creia que tenia ja la primera butllofa al peu el primer dia i per sort nomes era la sensacio de manca de costum.

M'he quedat a l'alberg privat (Zaldiko) que tenia millors condicions que el Municipal.

La "hospitalera-propietaria" es diu Maria i tot va millor del que pensava. No tinc horari de entrada a la nit i aprofitare per veure el F.C. Barcelona - Osasuna, al bar del costat. M'ho mereixo.

Be, fins aviat. Ja us explicare mes, ara estic molt emocionat...

Fins ara !!

2005-10-21T12:19:00.000+02:00

Doncs avui marxo... Tenia moltes ganes. Ja us aniré possant al dia de tot.
Procuraré ser molt puntual en explicar la meva experiència. Que d'això tracta aquest Bloc.

A dalt a la foto, alguns dels meus ex-companys i ex-companyes (avui amics), quan feia 8è a La Vila, que varem fer la trobada post-estiu i de passada em despedien ahir mateix a la nit. Doncs res, moltes gràcies.

Fins ara !!.

Estic tonto... 37 dies laborables i començo

2005-08-31T02:45:00.000+02:00

That the Earth is become way before your steps
That the wind always blows to your back
That the sun shines warm in your face
That rain falls smooth on your fields
and until we return to see us
That God keeps to you in its hands

Que poquito me queda !

2005-08-23T23:23:00.000+02:00

Els segells del Camí

2005-08-04T20:16:00.000+02:00

Doncs tot pasejant un cop més m'he trobat amb una web força curiosa.
Es dedica a recopilar ordenada i meticulosament tots els segells (de tampó) posibles que els pelegrins recopilen al llarg de totes les variants posibles del Camí de Sant Jaume.
No us la perdeu, de veritat que val la pena.

www.lossellosdelcamino.com

La localitat navarresa de Obanos senyalitza el camí de Sant Jaume amb centenars de parells de calçat pintats

2005-07-28T16:34:00.000+02:00

La iniciativa de l'artista Patxi Aldunate pretén també saludar als caminants i solidaritzar-se amb el seu pelegrinatge.

Els nens de Obanos van pintar ahir milers de sabates i sabatilles velles de mil colors.

Aquesta idea s'emmarca en els actes organitzats amb motiu de la Setmana del Misteri, que se celebra en anys alterns en els quals no es representa el Misteri de Obanos, una llegenda medieval sobre els fills dels Ducs de Aquitania, Santa Felicia i San Guillén, a la qual s'incorporen tradicions i personatges del Camí de Santiago.

La idea de Patxi Aldunate, van explicar els organitzadors, pretenia no només indicar el Camí als pelegrins sinó també saludar-los al seu pas per Obanos. Una iniciativa a la qual ha posat el nom de "Caminarte" i que, segons el parer de l'artista, té un component lúdic i altre didàctic per als participants, al mateix temps que és una mostra de solidaritat cap als caminants.

Més informació i fotografies ( link )

La "JACOMOVIL"

2005-07-08T20:36:00.000+02:00

Navarra engega la unitat mòbil que atendrà als pelegrins del Camí de Santiago durant l'estiu En el cridat "Jacomóvil" viatgen un conductor que presta primers auxilis i un tècnic de turisme que parla francès i anglès.

El Govern de Navarra ha posat en funcionament, per segon any consecutiu, la unitat mòbil que atendrà als pelegrins del Camí de Santiago durant el període estival al seu pas per aquesta comunitat. El denominat "Jacomóvil", en el qual viatgen un conductor que presta primers auxilis i un tècnic de turisme que parla francès i anglès, estarà operatiu de 8:00 a 17:00 hores, de dilluns a diumenge, fins al 21 de setembre.

Entre altres funcions, el "Jacomóvil" facilita informació del Camí, de l'estat de l'itinerari i dels recursos assistencials i turístics disponibles per als pelegrins, i recull informació sobre incidències en ruta per a transmetre-la als serveis corresponents del Govern de Navarra (Policia Foral, Medi ambient, servei d'albergs).

Els itineraris del servei són carreteres i trams del Camí transitables per a vehicles, i, en el curs de la seva tasca, visitarà els albergs, oficines de turisme, i fites turístiques i monumentals, atenent les necessitats de tot tipus dels caminants i turistes.

Entre gener i maig d'aquest any han passat per l'Oficina del Pelegrí de Roncesvalles 10.381 caminants, dels quals 3.910 eren espanyols i 6.471 estrangers. D'aquests últims, 1.626 eren francesos i 1.018, alemanys. També han passat italians (628), canadencs (375), nord-americans (346), holandesos (313), britànics (299), brasilers (295), austríacs (268) i australians (185).
En menor nombre s'han registrat viatgers procedents de Japó, Mèxic, Nova Zelanda, Portugal, Argentina, Sud-àfrica, Veneçuela, Xile, Namíbia i Índia.

Entre els 3.910 pelegrins espanyols, els hi ha procedents de totes les comunitats autònomes i en major nombre del País Basc (886), Catalunya (769), Madrid (548) i Navarra (340).

LINKS SOBRE LA NOTÍCIA

DIARIO de NOTICIAS (Navarra)

GOVERN DE NAVARRA

DIARI de NAVARRA

Podòlegs

2005-07-08T15:06:00.000+02:00

Alumnes de Podologia de la UMH d'Alacant atendran a pelegrins del Camí de Santiago.

Un total de 25 estudiants i quatre professors de la Titulació de Podologia de la UMH atendran durant els mesos de juliol i agost als pelegrins del Camí de Santiago.

Els punts d'atenció s'instal·laran a Astorga i en Villadangos del Páramo, ambdós situats en les proximitats de León. L'objectiu d'aquesta activitat és realitzar una atenció d'emergència que permeti als caminants finalitzar el recorregut.

Els estudiants rebran formació específica de medicina esportiva, encara que la majoria de les cures que realitzaran els alumnes de Podologia en aquesta ruta estan relacionades amb butllofes, fregaments i trencaments d'ungles.

Aquest és el quart any que els estudiants de Podologia de la UMH realitzaran cures en el camí de Sant Jaume i per primera vegada atendran als pelegrins en dos punts distints de la mateixa ruta, per l'és previsible que els caminants que se'ls realitzi assistència podológica en Villadangos, puguin ser revisats a Astorga.

En els albergs municipals d'ambdues localitats s'instal·larà un cartell indicador del Punt d'Atenció Podológica. Els estudiants dormiran en els mateixos albergs que els pelegrins. Als pacients que atenguin se'ls obrirà una història clínica, se'ls tractarà de les seves lesions, se'ls subministrarà material d'autocuidado, un obsequi de la universitat i una targeta de visita indicant el telèfon de la clínica podològica per a assistència telefònica.

Dos nous instituts El ple del Consell Valencià d'Universitats va aprovar la transformació dels Centres d'Investigació de Bioingeniería i d'Investigació Operativa en instituts.
El CIO està estructurat en sis unitats d'investigació que integren a un total de 33 professors doctors, 10 professors no doctors i tres becaris.
Així mateix, hi ha altres 13 professors procedents d'altres universitats. En l'actualitat es mantenen obertes més de 25 línies d'investigació.
L'Institut de Bioingeniería contarà amb 37 professors, 10 contractats doctors, 27 contractats o becaris no doctors, un investigador visitant, un investigador associat, 5 tècnics de laboratori i 3 administratius, estructurats en 9 unitats d'investigació, que iniciaran en breu una nova etapa en el nou edifici en el campus d'Elx.

Divendres - 1 juliol de 2005 / La Verdad Digital

Segona Part

2005-07-07T20:57:00.000+02:00

He tingut el plaer de llegir-me aquest passat cap de setmana la segona experiència d'un amic dins el Camí i cada cop tinc més ganes d'anar-hi, em queden 16 setmanes...

En Rafel aquest cop ha marxat sol i ha sumat 10 etapes més, de Logronyo a Sahagún, a poc més de 50 quilòmetres de Lleó i a 356 de Santiago de Compostela.

I com sempre: mil històries, sol, aire, pluja, pensaments, bons àpats a vegades, sol i en colla... però sempre endavant.

WebCams al Camí

2005-06-30T19:28:00.000+02:00

Us faig arribar una cosa ben curiosa, per quan estigueu fen el camí (troç de Navarra) i arribeu a les Bodegues Irache (465 metres d'altitud), on hi ha una font d'on, en horari d’oficina, hi raja vi (també hi raja al costat aigua).

Aquí, entre Estella i Los Arcos, després de les cases d’Ayegui, vila fosa amb Estella-Lizarra, trobareu aquesta font amb webcam (S'actualitza cada 8 segons).

Si voleu podeu trucar a la família o amistats per que es connectin un moment per veure que esteu bé de salut. La seva adreça es aquesta:

http://www.irache.com/hfowc.htm

Quina sensació la de volar...

2005-06-28T23:23:00.000+02:00

Aquests dies que estic xafardejant he trobat una web molt atractiva, visualment parlant. En principi em va donar un xic de problemes amb el navegador Mozilla Firefox, per què em faltava algun plugin. Amb Explorer no té problemes.

Es tracta de veure des de l’aire totes les etapes del Camí en 3D, com si fossis un ocell. Una passada!! És fàcil de controlar amb el ratolí i un parell de tecles i fins i tot hi ha unes quantes opcions de tenir marcat el camí de color, els refugis, restaurants, etc.

Tota una experiència que us recomano tant a qui ha fet el camí com als que l’estem preparant.

Clica aquí per anar-hi!

El transport

2005-06-21T13:37:00.000+02:00

Començo a mirar com arribar fins a l'inici de la ruta que vull fer, i ja hi som! Per Internet em connecto a la plana de la empresa d'autobusos que van de Barcelona a Pamplona (434 quilòmetres), per les dates finals d'octubre ja no hi ha lloc... Penso que encara no ho deuen tenir actualitzat, o potser que no els hi funciona bé la web, demà trucaré.
Bé ja sé que, en bus el viatge BCN-Iruña, son unes 5 hores i mitja i costa aproximadament 29€ i que hi han tres viatges al dia des de la parada d'autobusos de Barcelona Sants (8 del matí, 15:30 de la tarda i 23:30 de la nit) i mitja hora abans des de Estació del Nord. La empresa s’anomena VIBASA (934 911 010 – 948 220 997) (Central 902 101 363).
A RENFE BCN (902 24 02 02) hi han tres sortides, que surten a les 7 del matí i les 12:30 del migdia a 31€ i a les 22:30 de la nit a quasi 40€ el bitllet d'anada. El trajecte dura 6 hores. Segurament agafaré el tren de nit... bé ja veurem!
S’arriba en bus a l’estació de la Plaça Conde Oliveto (948 223 854) i en tren, lògicament, a la plaça de l’estació de la RENFE de Pamplona (948 130 202).
Per anar a Roncesvalles des de Pamplona (uns 35 quilòmetres de carretera) s’agafarà un taxi o bé el bus de la companyia “La Montañesa”, (948 221 584) més barat és clar (3,91€) però només en hi ha un al dia i surt a les 18h. de dilluns a divendres i a les 4 de la tarda els dissabtes. Els diumenges no hi ha servei d’autobús.
La opció del taxi, surt a 42€ en dia laborable, però 53€ en dissabte, festius i nocturn (de 22 a 7 del matí). (telèfons : 948 232 300 – 948 351 335 – 948 221 212 – 948 221 144).

I amb això, crec jo, que arribaria qualsevol a Roncesvalles per començar a “patejar”.

Llegeixo una experiència d'un amic

2005-06-20T23:47:00.000+02:00

Estic emocionat, en pocs minuts m'he llegit les 24 planes que t'acosten al camí d'en Rafa i tres amics seus, que varen fer des de Roncesvalles fins a Logroño en 6 etapes i sento una barreja d’ansietat, admiració, enveja i plaer en la seva manera d’explicar el recorregut que va viure.

Buscar i recopilar

2005-06-19T11:31:00.000+02:00

Segueixo consultant mil coses vers el Camí. Em baixo fotografies i mapes. Llegeixo dietaris d'experiències d'altres pelegrins. Enllaço aquest blog amb altres links del tema i trobo un lloc amb les últimes notícies sobre el Camí de Santiago d’una fundació que comunica sovint les novetats que es desenvolupen al voltant d’aquesta ruta.
Estic a quatre mesos de començar la meva experiència i cada cop que escric sobre ella, sento com si demà mateix tingués que donar la primera passa.

Tinc una idea...

2005-06-11T19:23:00.000+02:00

Doncs aquest més de juny m’ha vingut el “gusanillu” del Camí de Santiago. Vull posar-me a la pell dels pelegrins i començar aquesta tardor el camí francès des de Roncesvalles.
En Rafa i en Jaume, en parlaven a un parell de sopars/trobades que em fet antics alumnes de EGB i m’he atrevit a escoltar-los i consultar quatre coses per la xarxa i ara només penso en les vacances d’octubre/novembre per anar-hi.